La història de la meva vida

Tot va començar dia 3 d'Agost del 1993.

El meu germà tenia 3 anys i va despertar la meva mare a les 8:00h del matí per demenar-li el bibero,al moment que es va asseure al llit ja notà un avís. El mateix dia era canvi de lluna,i la meva padrina va cridar a la meva mare a veure si havia dormit bé,i li va contar el que li havia passat.
La meva padrina va arribar a casa meva per guardar al meu germà,i la meva mare i el meu pare van anar cap a l'hospital.

Quan van ser a l'hospital el meu pare va anar aparcar el cotxo i a arreglar els papers i mentres tant la meva mare va entrar.El meu pare quan va entrar a l'hospital la infermera el va coir per dur-lo al paritori,quan van ser dintre,jo ja havia sortit i no a ser a temps de veurem neixer.A les 10:50 la meva mare entrava a l'hospital i a les 11:00 jo ja havia nescut.

I aqui va començar la meva vida.

A n'aquesta fotografia estic als braços del dinosaure que el meu germà i el meu pare em van regalar.Que com podeu observar es bastant gran.

















Als 10 mesos ja vaix començar a caminar,sempre estava alegre,sempre tenia la rialla a la boca...(com es pot veure a la fotografia).









El meu primer viatge va ser a Menorca.




Quan tenia 2 anyets,vaig fer el meu primer viatge a Menorca.Allà va ser on en varen comprar la meva primera pepa grossa.No l'amollava per res.Com a bon record encara la tenc.





Els meus pares cada any anàven acampar a Lluc,i quan van tenir el meu germà és van aturar,quan el meu germà ja era grandet,van tenir-me a mi.I ja van haver d'esperar a que jo segues grandeta per poder-hi anar.Quan jo tenia 3 anyets i el meu germà 6 anys,van decidir començar-hi anar.I aixi va ser,als 3 anys vaig fer la meva primera acampada a Lluc.I com podeu observar a la foto molta por a fer-me mal no en tenia.










Als 4 anys va arribar la meva afició cap al Taekwondo,perque el meu germà i el meu cosi es van apuntar,i de tant de veure'ls em va fer ganes apuntar-me.Els meus pares en van apuntar,quan ja van haver passat 7 anys el meu germà i el meu cosi ho van aborrir,però jo vaig seguir.Quan jo tenia aprop dels 14 anys se me va ocorrer dexar-ho,i per no quedar sense fer esports em vaig apuntar a Natació.Al mitg any d'haver deixat el Taekwondo i d'haver-me apuntat a Natació em vaig adonar de que l'esport que duc dintre es el Taekwondo,no la Natació i vaig decidir abandonar la Natació i tornar a Taekwondo.I are ja fa 10 anys que vaix a Taekwondo.



La meva familia:




A n'aquesta foto som: el meu pare,la meva mare,el meu germà i jo.Va ser a una excursió que vam fer am els meus cosins,va ser un dia molt divertit.





















El meu germà i jo a la platja de Sa Calonia De Sant Pere,on la meva padrina i el meu padrí tenen una casa per a l'estiu.
Jo i el meu germà ens duim bastant bé,m'ajuda am tot.
Quan estic trista,desenimada...el que em fa riure i animar-me és ell.
És el millor germà que es pot tenir i el millor amic.

A les dues fotos era antes de fer la primera comunió.

Quan vaig haver Combregat verem anar de viatge a Disney (on tots els nins petits desitgen anar).Em va agradar molt,tan el meu pare com la meva mare van disfrutar,i jo i el meu germà mos o vam passar super bé.Serà un dels viatges que mai olvidaré.

El que me va faltar al meu bateix i a la meva primera comunió va ser no tenir al meu padrí (però no tenc en contre de l'home que està al seu lloc,tot al contrari estic encantada am ell,per fer-me sentir feliç al seu costat...).Jo no vaig arribar a coneixer al meu padrí,el meu padrí és va morir quan el meu pare tenia una vintena d'anys.M'agues agradat poder-lo tenir al meu costat i seguint-lo tenguent,però no a pogut ser,ni serà mai.

El meu pare i la meva padrina man contat moltes coses sobre ell,amb 15 anys que tenc i sense haver-lo vist mai,l'eñor molt.Man contat que tota la gent que el coneixia estava orgullosa d'ell,era molt bon home,tenia molt bon cor,i moltes coses bones més.

Fà 4 anys van haver d'operar a la meva padrina perque tenia un bony al coll,quan anava a l'hospital a vorer-la sempre pensava am el meu pedrí,perque la meva padrina sempre el tenia i té present i xerra molt d'ell.

Amb 15 anys que tenc are no se bé que és la vida però aixi com en vagui fent gran o anire sabent i coneixere experiències noves.
Lo més important de la meva vida és la familia (igual que totes les persones...).

I això és la meva vida fins are!

Balls populars

El Ball de Bastons .
El Ball de Bastons de Vilanova es molt antic.

La primera notícia escrita d'aquest ball la trobem en la crònica de la benedicció del temple parroquial de Sant Antoni Abad el 25 d'agost de 1771 :
"…Lo orde y forma, y disposició de la professó fou de la manera següent. primo diferents balls de bastons, de Santa Fe y altras…"
Això ja ens indica que al segle XVIII el Ball de Bastons era ja un ball normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps el Ball de Bastons ja era un ball "tradicional" tot i que parlem de més de dos-cents anys enrera.

A Vilanova, que sapiguem no es va estroncar pràcticament mai l'actuació d'aquest ball per la festa major, excepte en comptades ocasions com pot ésser el parèntesi obligat de la guerra civil. Després d'aquesta el 1941 el Ball de Bastons tornarà a sortir al carrer ininterrompudament fins la Festa major de 1972 en que sortirà per darrer cop la colla "vella".Passaran cinc anys de manca de colla local que serà substituïda per la vinguda de colles dels pobles de la comarca.

Fins l'any 1977, en que per Sant Joan surt per primer cop la colla actual, en el marc de les festes del barri del mateix nom.

Aquesta colla ha tingut una activitat incessant ençà de la recuperació del ball l'any 77 per un grup de joves.

De seguida es va crear un ball amb noies (possiblement el primer Ball de Bastons format per noies soles), desprès un de petits per assegurar una continuïtat; més tard 1979 la colla va ser fundadora, junt amb altres grups de la vila de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú i com a tal els seus membres van participar i participen en la recuperació i consolidació d'altres balls i de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú.

Des de aleshores la colla ha participat en diverses festes i manifestacions populars, a banda de les tradicionalment Vilanovines: Festa Major, Festa Major de La Geltrú i Processó de Sant Pere, com a mostra podem citar-ne algunes: Festes de la Mercè a Barcelona, Congrés de Cultura Catalana(1981), inauguració de Mini-Estadi de F.C. Barcelona (1982). Diverses vegades a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.Fora del Principat de Catalunya: Andorra i Vila Reial (País Valencià) i també a l'estranger: Merignac (Burdeus, França), Cuba: Matanzas i l'Havana en el marc de l'agermanament de Vilanova i la Geltrú amb la ciutat de Matanzas i jornades Catalunya-Cuba 1998. WinterbournDown (Anglaterra).

San Pedro de Gaillos (Segovia, Espanya). La colla va organitzar el 1984 La 9ª Trobada de Bastoners de Catalunya i les 2ones Jornades d'estudi sobre el Ball de Bastons.El Ball de Bastons de Vilanova és composat per setze persones dividides en dues files de vuit que evolucionen amb la música d'uns grallers i tabal. El ball consta actualment de 9 balls o coreografies diferents: La Primera, La Segona, La Tercera, La Bolangera, La Boja, El Corrandillo i La Pavana, els set balls tradicionals que composen el ball de bastons “complert” i La Milana i El 4 de setembre, dos balls creats recentment a partir de músiques existents que pertanyen al Ball de Bastons, tot i que en te més que avui no es ballen. Uns balls en que predomina la força i la vistositat sobre la velocitat, característica aquesta dels Balls de Bastons del Garraf.El vestuari es el següent: camisa i pantaló blancs, faldilleta blava o vermella (segons la fila), mocador de pit virolat i mocador de cap florejat vermellós, espardenyes de betes blaves i vermelles, picarols als tormells(camalls) i naturalment els bastons d'uns 45 mm. de gruix a la part més ample.Actualment existeixen 4 colles diferents de Ball de Bastons a Vilanova: la colla gran, la colla jove, la colla de les noies i la de les dones totes elles inscrites a l'Agrupació de Balls Populars.

La historia de la meva vida

El 21 d'Octubre del 1992 , en Alicant (Valencia ) vaig neixer jo na Verónica . La meva mare en va tenir cuant ella tenia 25 anys . Cuant era petita era molt blanca , ulls marrons , tenia un poquet de cabells i era molt menuda .
Les meves primeres pases varen ser cuant tenia nou meses . I la meva primera paraula va ser MAMA quant tenia sis o set mesos .

Cuant vaig cumplir el meu primer any, en vaig tenir que anar a Mallorca que allà tenia familia .

Allà a Mallorca m'enrecort de que els reis amb varen dur una " NENUCO " , i que el rei Baltassar en va donar un peto .
També me enrecordo que cuant tenia 9 anys me varen hospitalitzar per mor de que no podia caminar , vaig pasar 1 mes sense caminar ni res vaig pasar un estiu molt aborrit , pero allà vaig coneixer a gent de la meva edat i me'l vaig pasar bé .

Vaig fer una festa cuant vaig fer 12 anys , va ser la meva pitjor festa que vaig pasar . La meva cosina Andrea es va tirar la coca cola en el meu vestit ... I vaig estar tot lo dia plorant i la festa es va celebrar sense jo .

El meu primer al·lot va ser un tenia 13 va ser molt bonica aquest temps pero la meva mare em va dir que no podia tenir perque encara era molt petita. En recordo que u vaix pasar malement .

En tercer de primaria vaig repetir estaba molt trista pero amb el tems amb vaig contentar perque anava amb la meva cosina i vaig coneixer molta gent .
Ja erem en primer d'eso estaba molt nerviosa per el companys que me anaven i els professors , al final en va tocar a uns bons companys i vaig coneixer a molta gente al meu primer any i me va agredar molt .
En segon de l 'eso vaig reperit una altre pic per mor de no venir a classe , vaig suspendre amb 9 . Me varen propodar per fer diversificasio a lo primer no estaba molt convencida pero al final en vaig decidir per fer-ho .
I ja veus estic aqui en diversificasio i estic molt contenta de haver escoit venir aqui .

La meva mare s 'anomena Josefa i te 41 anys no te diré que molt duc molt bé ni res pero si que es la meva millor amiga que he pogut tenir , aunque a vegades no mos duim molt bé .
Tenc dos germans que sa nomenen Julia i Maria josé .
Julia té 18 anys , no li va agrdar estudiar molt i la meva va pensar que es millor fer feina a no fer res , ido se va anar a fer feina . Arà se esta treguent es carnet a valènci i ja el tè, la meva mare esta molt feliz .
Na Maria José té 17 anys i es una bona estudianta i es per que li vagi molt bé . Es una bona nina pero a vegades es molt caperuda.
El pare encara no el conec pero per sortir tenc el meu " padrasto " que per jo es com si fos el pare , ha estat amb jo desde que tenia set anys , i mai mos a faltat res gracies a ell .

Aixó es tot de la meva vida crec que me deix aguan cosa ...
A si que estic molt feliz amb estar en diversificasio i haber conescut a na Cati , en Nofre i en Faust .

Aqui vos deix amb unes cuantes fotos de la meva familia :

La meva germa
i el meu pare
















El meu germa i
les seves amigues

















Andrea , Roser i Vero

La historia de la meva vida .

Tot va comensar un 29 de juliol del 1992 .

Mu mare que nom Lourdes me va tenir amb 25 anys .

Vaix neixer i ja tenia dues germanes, una d'elles la mes gran nom Vanesa i cuant vaix neixer tenia 7 anys .
L'altre nom Andrea i tenia cuatre anys .

Diven que cuant vaix nexer pareixia una bolla i les fotos o demostren .

Jo vivia Alcudia on vaij comensar l'escola , record el primer dia d'escoleta que le ineguravem .

Als 4 anys va neixer el meu primer cavall , nomia Itaca .
Un dels meus millors cavalls. tenc a la memori el dia que va neixer perque era un vespre que no varem dormir per esperar que nesques , a les 4 del vespre n'esque vaij ser el primer en tocarlo i desde quell moment va ser meu .

Apart d'aquest he tengut cavals com : Charco , Piolin , Hercules , Afrodita , Cheroqui , Apache i un dels mes important Capritcho .

Als 5 anys un dia me vaij posar malalt tenia mal de pancha i cap metje sabia el que tenia , esperant i esperant no agontava mes i mu mare me va dur a l'hospita , tenia una apendicitis greu .Tenir apendicities era dolent me varen aver d'operar pero jo estava content perque totom em duia regals i em venia voure .

Amb 6 anys vaij viatjar a paris ( disney ) amb sa meva famili . Va ser un viatje inolvidable. Jo com cualsevol al.lot petit esperava trobarme tots els meus dibuexos animats preferits.

Un dels dies mes importants de la meva vida va ser quant va neixer es meu cosi petit . Nom Lorenzo

Tenguent vuit anys i me vaij canviar de poble per motius personals .

El primer dia d'escola a sa pobla va ser molt d'ur perque m'avia de adaptar a ses persones de aqui pero se me va fer mes facil cuant vaij coneixer tres amigues que venien amb jo a clase .M'ajudaren a coneixer l'escola i la gent de Sa pobla .
Una de les meves amigues era na maria Magdelena que tornam a anar a classe junts.
Jo ja anava escola a Sa Pobla i encara vivia alcudi i quant mu mare no podia durme me dua una prfofesora que curiosament erem casi veinats la meva tutora .

A l'escola varen anar 3 pics de viatje d'estudis dos a menorca i un a eivissa. Va ser divertot eren el primers viatjes fora famili.
Als 11 anys vaij fer sa comunio a l'ermita de crestaix .

A cinque vaij repetir de curs . I fina a primer d'eso que vaij tornar a repetir .
Record que el segon pic que vaij fer primer d'eso vaij anar amb na Marian a clase i fins ara , que ja son 3 anys . I esper que arribem als quatre .


Als dotze anys me vaij apuntar a futbol a llubi vaij comensar i no coneixia mes que un amic que tambe era de sa pobla pero rapidament me vaij adaptar i vaij comensar a jugar.
Fins ara juc alla i esper que duri molt de temps mes .

Amb 12 anys va neixer la meva cosina petita nom Xena .

Amb 14 anys vaij anar de viatje per la peninsula amb caravana quinze dies va ser una experienci nova avies de dormir a sa caravana i se te feia motl extrany pero tambe te el seu encant perque mai hi havia estat i aixi podies dormir ont volguesis .

Amb quintze anys vaij tornar a repetir el viatje amb carabana pero per la banda del nord d'Espanya. Tambe un dels viatjes mes inolvidables .

I ara mab 16 anys he comensat diversifiació una oportunitat per poder treuretme el titol de l'ESO .

Aixo es tot fins ara .

LA HISTOTRIA DE LA MEVA VIDA

Vaig neixar dia 5/05/1993 a sa pobla. Al cap de un temps emb varen batejar amb el nom del meu padri juan i perque el meu pare no tenia germans vare fer el germa de mumare padri jove i la germane de mumare padrina jove. Quan vaig comensar a caminar i a xerrar no se com ja me agradaven ses motos i el meu pare i la meva mare men varen comprar una mota de bateria ,el problema era que me le varen comprar de color rosa pero jo ja era feliç.Després quan tenia 2 anys per els reis mags el meu padri jove amb va regalar un mecano de aquets que tenen moltes peses,pens iclaus pe costruir coses .La meva padrina jove amb va regalar un futbolin i la meva padrina amb va regalar un radio caset amb sintes de els pitufos.

Als dos anys i mig va neixar sa meva germna quan la meva germna tenia 5 mesos un dia se va posar a plorar ijo me pensave que tenia gana i amb bona intencio li vaig donar pa i sobresade.

Els tres anys em varen posar a l´escole Nostre Senyore De Vialfas.El meu primer dia me vaix posar a plorar perque ma sentie tot solet,pero escap dun temps vaix coneixer el meus emics em els que vaix esteblir una gran relació.

aixo es cuan va neixar la meva germana.

Aixo era el meu 2 aniversari.

Quan tenia 6 es meu padri jove em va regala un a mini moto.Are encare la tenc aixo va ser el meu millor regal que amb varen fer

I tambe vaig tenir un vespino trucat i en care el tenc. Era del meu padri.

Vaig acabar la primaria a la biel fas amb bones notes. Despres vaig comensar secundaria i varen comensar els problemes. A primer no me va anar gairebe pero vaig pasar a segon, i a segon vaig repatir per culpa de les pendens de primer i alguna de segon. A segon vaig tenir mala sort, tant amb els estudis, com fora de l'intitut. despres me varen comnprar la moto. i vaig tenir tanta mala sort que el cab de una semane vaig caure. despres amb el temp le anade dexant guapa, i la vaig" trucar "perca la gent se anreien perque tos els meus companys de primari tenian una de carratera i jo una escooter , i are jo men ric de tos perque les faig sa retxe.I amb eltems e anat apenguent moltes cose sobre mecanica i tunig.

Ja se que som un poc pesat amb ses motos pero son la meva vida i tanbe ses tias i com diu en faus (las chatis) I dirves ke estic super content de estar en diversificasio.Ja se que no mes fors al maximpero intentere esforsema mes.

La història de la meva vida

Jo vaig neixèr en el any 10/04/1993 , vaig neixèr en el Marroc quan era jo el darrmeuser dels germans.El cap d´una semana noltres els musulmans sempre feim una festa que se diu "sboo".que això se tratava de matar un me amb el meu nom com per exemple jo Hassan. El meu pare no era el marroc quan vaig neixèr ell estava a França que nosaltres encara no habiem vengut a España. Jo vivia en un camp que era devora la carretera que encara hi tenc familia allà .Quan viviem el camp nosaltres teniem un parell de mens i unes dues vaques i m´encantaven les vaques cuidar-les .Lo que més m´agradava quan era petit es jugar a fútbol i jugar amb la bicicleta.Quan ja tenia casi els 7 anys vaig venir cap España que tenia moltissima de il·lusió veure com era España,vaig venir en any 1999.Quan ja era aquí no podía sortir a de fora perque tenia por,el cap d´un parell de dies ja comensava a sortir tot sol o amb el meu germà fins que anava acustumantme i que ara m´agrada molt España.Vaig començar l´escola el 3 de primària que encara no m´agradava anar a l´escola .

Cada any o dos me anava de vacacions al Marroc i que m´encantava també anar de vacacions ,sempre me deia el meu germà com que tu ets el darrer de tots nosaltres sempre has de ser tu el que va de viatge, sempre estàva aixi .Jo també quan era petit un he anat de viatge a Holanda es que estava tan emocionat de anari quan ja era alla vaig passar unes vacacions impresionants sempre allà jugant en s´ha neu i sortint cada nit ,i vaig anar a veure la meva família que allà tenia molta de família i que estaven molts contents de hi vagi a veure-los.Vaig anar en les vacacions de nadal i que ara encara men record quan varen celebrar el any nou es era una pasada vaig estar uns 20 dias i despres vaig tornar estava molt trist quan vaig arribar aqui.Varem anar jo el meu germà i els meus germans.

Jo a la escola m´enava bé sempre aprobava i sempre els professors estaven encantats de jo.sempre m´agradava jugar a futbol i cada dos dies o tres anava amb els meus amics a jugar al polisportiu,també magradava sortir els dissabtes i diumenges.Quan ja era un poquet més gran ja tenia la meva vida més ordenada perque quan era petit era un dessatre en ses coses fins i tot a vegades mu mare me castigava per ser desordenat.

Quan ja acabava de fer size i que m'ha tenia que anar a l' institut tenia molta de por perque ja hi estava acostumat a una escola on eh començat i que feia anys que estava allà,però no era així perque quan ja he començat a fer 1 d´eso estava content de fer -ho perque havia més gent més amics i etc...Quan ja havia acostumat anar a aquella institut nos varen cambiar en aquesta institut on soc ara que vaig fer allà segon d´eso i ara que faig tercer diversificació i que ara m´encanta fer-lo ademes de que m´agradi fer-lo ma va bé ara ma van bé les notes.També tenc un bon tutor i uns bons professors. Lo que tenc pensat per fer quan sigui gran es gestio administrativai esper que ma vagi tot bé i que tengui un bon futur

La meva bici preferida quan era petit

La història de la meva vida

Ma contat mumare que quan estava embrassada de jo , es dia que estava apunt de tenir a jo (20-12-1993) no havia ningu a casa per ajudar-la i que domes havia una cosina meva i la va ajudar a tenir -me , aquell dia mumare estava molt malalta i estava meretjada i la meva cosina ma contat que no havia ningú a casa que domes havia ella tota sola i mumare (meretjada), ma dit que he nascuda amb cabells i molts negres i que pesava 2 quilos .Amb una semana me varen fer una festa molt gran ;per al meu nom (fatiha), varen matar 2 mens i la meva predina i el meu pradi varen decidir posare-me de nom (fatiha), tots els meus germans estaven molts contents , perque era sa primera nina per a mumare.Quan tenia 1 any i 5 mesos el meu germa mallouk me ensenyava a caminar amb una semana he començat a caminar amb 5 mesos mes ja començava a xerrar (rifia).La meva primera paraula quan començava a xerrar era(yema)que significa mama.

2anys : jo no men record de res pero la meva mama ma contat mumare que era super bona allota i que feia molta bonda .Ma dit que viviem a una casa anes camp allà teniem vaques (del meu pradi), mens , gallines .El meu germa mallouk tenia (10) mens que eren seus i els a cuidava i jo anava amb ell a vegades i me dua damunt el seu coll i anavem a cuidar mens i me deia (ves alerta que ara vendra un guineu ) i jo plorava perque tenia por . Amb un mes mumare va tenir la meva germana i jo aquell dia men record ,que estava molt contenta perque jo no tenia germanes i estava molt contenta de tenir una germana , amb una semana també li varem fer una festa i els meus predins varen decidir posar-li de nom (hanane).

3anys: aquest dia sa va casar la meva cosina i aquest dia jo estava molt contenta i que jugava amb les meves amigues i mos hem passat guai aquell dia . Amb una semana mes va arribar mumpare i el meu tio .El meu tio ma va dur una bicicleta , aquell dia estava molt contenta , i mumpare me va dur un munter de coses . Amb una semana la meva mare i lameva germana i el meu pare varem anar a sahara (ifren)i alla varem estar dues semanes , varem visitar el bosc de ifren , alla mos hem passat molt bé .Amb 2 mesos s'hen va tornar mumpare a holanda i jo men record que estava molt triste .


4anys: aquell dia men record de la vaca del meu pradi que va tenir un fill i el meu pradi me la regalada i jo ana aquesta vaca li he posat de (mum) i la cuidava molt i la dua a passejar , a menjar herba .Jo i la meva germana mos berellavem per la vaca a vegades .Quan tenia 5 anys man dit la meva familia que era molt bona al·lota , ma contat el meu germa que tenia els cabells molts negres i llargs , tenia els ulls marrons i que era primeta i alta .El meu germa gran tenia un cavall i un dia vaig pujar amb ell damunt el cavall i varem anar al llac i varem arribar i me diu el meu germa vols que ten senyi a nedar (i jo li dic no ,no)perque tenia por , despres mos varem tornar a casa i hem trobat la meva tia a canostra .La meva tia fa 1 any que no le vista i aquell dia estava molt contenta de veure-la .Amb un mes va arribar mumpare de mallorca i ma dit d'aqui una semana monenam a Mallorca.



6anys: amb una semana mes mos varem partir que era dia (8/03/2001)varem partir de melilla fins a malaga i de malaga fins a palma .Quan vaig arribar a sa pobla estava molt contenta de cambiar de poble , amb una semana he fet una volta a mumpare per la plaça i mumpare me deia tas de recordar del carrer perque no te perdis , i jo no ,e atrevia a sortir tota sola .Amb un mes vaig començar escola a sa nostra senyora de vialfas , me varen posar a 3 de primari .El primer dia que he començat , domes mirava perque no savia dir ni hola .La meva tutora men record que sa nomia Antonia , amb un mes he començat suport amb una mestra que se nom antonia i poc a poc ma anat ensenyant escriure i parlar el mallorqui, havia una marroquina que sa nomia Sofia i avegades feia de traductora , perque no savia xerrar .Quan tenia 9 anys anava a 4 de primari , teniem a na marita pons , quan ja savia el mallorqui ja començava a fer examens i a provava .Men record d'una excursió que varem fer a aquaciti i aquell men record que mos varem passar guai.Els meus companys han començat a 1er eso i jo era de viatge a veure la meva famila , quan vaig tornar , vaig començar a1 er esoe , men record de la meva tutora que se nom lourdes i que era bona mestra , jo me posava a estudiar molt i treia bones notes , a final de curs vaig aprovar tot i he passat a 2 eso .A 2 eso e tenia na Maria Darder i ma anava molt be pero al final de curs i suspes una que era (processos de mates ), pero amb l'estiu me vaig a posar a estudiar i le aprovada , amb l'estiu mos pesavem guai amb les meves amigues de pa i mel ,i els cavespres estudiava .A 3 eso tenia anen Pere Artigues i era un bon tutor , varem decidir millor fer 3 de diversificació per que me vagi millor s'estudi.Amb l'estiu vaig anar a la playa de alcudia i varem passar guai.

Aquest es el meu cosi se nom Mohamed i ha nascut a Holanda .Aquesta fota la va fer quan hem anat a sahara (ifren) .

Aquest es el meu germa Mallouk
i s'altre es el meu cosi Mohamed.

La història de la meva vida

La història de la meva vida!

Ma mare estava cridant com una boja,jo no volia sortir d'aquella panxota.Quan a la fi vaig sortir , ma mare ja cansada de cridar em va somriure i em va fer un petó , vaig pesar 3 kg i 800 grams. Eren les tres de la matinada del dia dotze d'agost de 1993 . Al cap de cinc dies vaig sortir de l'hospital amb ma mare, vàrem anar a casa.La meva vida era menjar i dormir!Vaja alegría de nina , no ?

Cada vegada et poses mes gran , comences a parlar,a caminar...No recordo molt bé quan vax dir "papa" i "mama" , del que si que me'n recordo es que vaig dir primer Papaaaaa!

No contaré massa el que passava quan tenia de 1 a 7 anyets perque no men record molt!Però si que me'n record de quan tenia vuit anys , perque es un dels anys que em va marcar, ara explicaré perqué.La qüestió es que em queia el pel però no sabiem el perquè , vàrem anar al metge i em varem mandar a la dermatòloga , em feien proves i varen saber a la fi que eren dels nèrvis.Em varen tenir que tallar el pel curtíssim perque se me queia a roals,em varen manar una pastilles , cortisona.No hi havía dia que no anés a escola sense el meu barret,per si se'n reien de mi.Un dia que la meva germana em va acompanyar a l'escola i no portava el barret no volia entrar a classe per si se'n reien de mi,el cas es que no se'n varen riure , molt pitjor al sortir de l'escola em perseguien els nins perque volien saber perque duia un barret,jo no els hi volia dir perquè ja em suposava massa el fet de haver-lo de dur i no ser una nina com les altres que duien el pel llarg i lluent.Fins que vax trobar a la meva tieta i em varen deixar en pau.Amb la cortisona que prenia una dosi cada dia m' aixecava ambrienta i no em bebia un tassó de llet com lo més normal no, sinó que em menjava un entrepà de mitja barra de pà!Ara envers de no tenir pel em sobra ,estic tan contenta a la vegada de que hagi crescut amb força! Crec que aquest mateix problema m'ha ajusat a afrontar-me als problemes d'ara que són realment insignificants.

(Seguesc resumint la meva vida)

Sempre he viscut al carrer Rosari nº81 , fins als dotze anys que em varem traslladar a carrer Marjals nº 3.La veritat es que anyor els 12 anys que vax estar en aquell pis però també es veritat que aquest en el que estic actualment té més avantages , te ascensor , una gran terrassa i és més gran!

Ara, xerraré una mica de la meva família:els meus germans(MªRosa,Ana Belén,Antonio,Melissa) puc dir que són persones realment especials i no ho dic perque siguin ells , sobretot la major(Maria Rosa) de ella podem prendre exemple per el simple fet que ella cuidava de tots els germans ,feia neta la casa ,cuinava també i tot això perquè ma mare tenia que fer feina i no podia tenir cura de noltros a la vegada.L'Ana també és una persona responsable ,que sap afrontar els problemes com li vénen i no es de les que agafa el camí fàcil, és una persona agradable i també li encanta emprenyar-me!

De na Melissa es pot dir que es una caparruda perquè va seguir el camí de ma mare, va començar a tenir una relació formal als catorze anys , als disset va tenir el seu primer fill,n'Ismael.Als 21 anys es va casar , i va tenir el segon fill en els 22, en Leo, tan jove i amb marit i 2 fills!Den Toni no sé molt bé que dir perquè tenc moltes paraules per ell , per exemple que es molt bona persona (no ho dic perque sigui el meu germà).

Dels meus pares no contaré un testament!Ma mare és una persona explèndida,donaria la vida per ella i no ho dic per complir ni res simplement perquè és una de la persones més importants de la meva vida i l'estim moltíssim , si és vera que discutesc molt amb ella com totes les filles amb les seves mares!Del meu pare no contraré molt , la veritat es que em faig més amb ma mare però és clar que els estim per igual a tots dos!

La meva vida ara mateix no és gaire interesant , però es pot dir que duc una vida de lo més normal del món , això si tenc una tremenda sort de tenir les amigues que tenc ,i sobretot la meva cosina , sempre hem estat juntes i tots els moments que he passat amb ella són inolvidables.De na Roser ,realment tenc molt que dir d'ella , no fa gaire que ens conéixem , un any o cualque cosa així , però els apròximadament 400 dies que he passat amb ella han estat realment de lo més bonic.Na Maria , que he de dir d'aquest cap buit?Que si, tenc moolt de roces amb ella però també he tengut moments dels més preciosos...Si , no són moltes amigues les que tengui peò en preferec poques i bones que dic , de lo millor!

Ara mateix tenc quinze anys i no sé ni jo ni ningú de la meva edat res de la vida!I ens queda molt per disfrutar i per aprendre.

Em presento , jo sóc n'Andrea Gómez Muñoz , vaig néixer el dia 12-08-1993.Es pot dir que sóc una persona extrovertida , amable , amb caràcter , humor , i també sóc una vaga !!!

"La vida és un regal!"

LA MECA

La Meca, en àrab Makka (مكة المكرمة, Makka al-Mukkarama), és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga. Antigament es va anomenar Makoraba. En aquesta ciutat va néixer Mahoma i és la més important de totes les ciutats santes de l'islam, visitada cada any per nombrosos pelegrins.
Taula de continguts[amaga]
1 Història
2 Pelegrinatge
3 Vegeu també
4 Enllaços externs
//

[edita] Història
La primera vegada en la història que es menciona la Meca, amb el nom de Makoraba, és en el segle II pel geògraf egipci Claudi Ptolemeu.
Abans que Mahoma prediqués l'islam ja era una ciutat santa per als pelegrins, amb diversos llocs d'importància religiosa, el més important dels quals és la Kaaba.
En el segle XVI va quedar sota domini dels gendre Alí ibn Abi-Tàlib, fins que l'any 1916 van ser expulsats per Husayn ibn Alí, qui més tard seria rei del Hijaz.

[edita] Pelegrinatge
La ciutat de la Meca (i el seu entorn) és la destinació final del Pelegrinatge sagrat de la fe islàmica. La ciutat acull, cada any, milers de pelegrins vinguts d'arreu del món amb la finalitat de complir el cinquè precepte de l'Islam.
El Pelegrinatge pot acomplir-se de dues maneres diferents: la visita estricta als llocs sants de la Meca (Pelegrinatge Menor o Umra), o bé la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat (Haram) durant el mes de Dhu al-Hijja, consagrat a aquest efecte (Gran Pelegrinatge o Hajj).
L'Umra té l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaaba, la casa de Déu, que, per als musulmans, és el centre del món. Per a ells, Déu va començar per crear l'emplaçament sagrat de la Kaaba i després, en cercles concèntrics, el terme de la Meca, el territori sagrat que l'envolta i, finalment, la resta del món.
Quan Adam, expulsat del paradís, però perdonat per Déu, vingué a habitar la Terra, Déu va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaçament de la Kaaba, una tenda feta d'un robí a fi que hi practiqués al voltant girs i curcumval·lacions a imitació dels que fan el àngels al voltant del tron de Déu. Més endavant, va ser Abraham el primer que va construir en aquell precís lloc un temple per a la divinitat i, en agraïment, Déu va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la cèlebre Pedra Negra, blanca originàriament, però ennegrida per efecte del palp dels homes durant segles. Aquest lloc es converteix en el punt de mira de la pregària dels musulmans de tot el món.
Per tot això, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritus del tawaf, és a dir, donar set voltes al voltant de la Kaaba, la qual, majestuosament coberta de vels de vellut amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira sense aturador al voltant seu i que recita insistentment la fórmula ritual de la talbiyya.
També en aquest mateix indret, l'Islam hi situa tant l'escenari del sacrifi d'Abraham com el lloc on Hagar i el seu fill Ismael van ser repudiats i gairebé van morir de set enmig del rigorós clima del desert. Un àngel, però, va fer brollar la mítica font de Zamzam, que els salvà la vida, cosa que donà lloc a un altre dels ritus més importants de l'Umra: el say, que consisteix a fer quatre cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, rememorant les corredisses que va fer Hagar responent als precs d'aigua per part del seu fill agonitzant.
Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegrí ha de vestir l'ihram, un hàbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de l'espai que està visitant.
El Hajj, o Gran Pelegrinatge, consisteix en complir els rituals propis de l'Umra i, a més, també visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdàfila i Arafat, just els dies que van del 8 al 13 del mes de Dhu al-Hijja, durant els quals es ritualitzen tot un seguit d'antigues pràctiques paganes incorporades per Muhàmmad a l'Islam.
Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al matí, van a passar la nit a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada d'Arafat, a setze quilòmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre la pregària del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant de Déu. En pondre's el sol, comença l'anada vers Muzdàfila, a mig camí entre Arafat i Mina, tot refent el camí cap a la Meca. Allà s'acampa i s'hi passa la nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el màxim soroll possible, tot seguint una antiquíssima tradició que es remunta a l'època preislàmica i que feia de Muzdàfila el santuari central de Quza, el déu del tro i de la pluja.
El dia 10 és el yawm an-Nahr, el dia culminant del Hajj, en el que el pelegrí abandona Muzdàfila a primera hora del matí amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del Sacrifici, celebrada al mateix temps a tot el món islàmic, durant la qual immola una ovella, una cabra o un camell. També a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars del Diable, tot llançant set pedres, portades des de Muzdàfila, contra unes columnes, amb la finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegrí es fa tallar els cabells i s'afaita, en acció de gràcies a la divinitat, i tot seguit emprèn el camí de tornada definitiu a la Meca, on durà a terme el tawaf al-Ifada, una darrera circumval·lació al voltant de la Kaaba.
Els dies 11, 12 i 13 de Dhu al-Hijja són dies de celebració per haver complert tot el prescrit i en què s'acabden les interdiccions imposades per l'ihram, l'hàbit blanc de santificació.

Ramadan a Sa pobla

Definició El dejuni al Ramadan:és l'abstinència total de tot allò que trenca el dejuni (Bé sigui menjar o beguda o relacions sexuals) des de l'alba fins a la posta del sol. El dejuni del mes de Ramadán és obligatori a tot musulmà adult i amb judici, bé sigui home o dona.

QUAN COMENÇA?El mes de Ramadán és el novè mes lunar i comença el dejuni amb l'aparició de la lluna a la fi de Xa'ban (vuitè mes en el calendari lunar islàmic). Diu el Profeta Mohammad : "Dejuneu a la seva visió (veure la lluna) i trenqueu a la seva visió i si s'us és oculta (la lluna per causa atmosfèrica) concloeu el mes de Ramadán contant trenta dies. Igualment al començament del mes de Ramadán es contaran trenta dies de Xa'bán sinés visible el naixement de la lluna.

ELS PILARS DEL DEJUNI:
Els pilars del dejuni en l'Islam, bé sigui en el mes de Ramadán, o en altres mesos, són els següents:o L'abstinència de tot allò que trenqui el dejuni. Bé sigui beguda, menjar o relacions carnals) des de l'alba fins a la posta del sol.o Tenir present la intenció S'ha de tenir-la present en la ment i en el cor, sense necessitat de dir gens amb la llengua de pronunciar una mica concret (és a dir la intenció, ha de ser abans del fajr (inici del temps de la primera oració del dia), i pot ser dita diàriament, o per tot el mes des del seu inici.

QUI HA DE DEJUNAR?El dejuni és deure del musulmà adult, sa de judici, saludable, resident (no de viatge) bé sigui home o dona. Quant a la dona, ha d'estar fora de la menstruació. Per tant, no ha de dejunar el malalt mental, ni el menor, ni el viatjant, ni a la dona durant la menstruació, així com a l'embarassada, o la lactant que tem per la seva criatura, ni els ancians febles.Això es mes o menys la explicació del ramadàn , la gent al carrer no para de preguntar quin es el significat de tot això la resposta es que es una lluita (jihad) personal de cada musulmà amb si mateix per superar-se per que la part mes espiritual de cada persona guanyi la part material. Es tot un repte personal per mi i a mes esta demostrat medicament que es molt saludable el mes de ramadàn. I a mes es un mes on hi ha molta solidaritat entre el col·lectiu musulmà... i desprès del Ramadàn ve el dia de Aid el Fetr, que aquest any ha tocat el dia 12 de octubre amb el dia de la hispanidad, i ha sigut una sort axis moltes escoles i empreses s’han estalviat la ausencia dels estudiants i els treballadors dels seus llocs de feina al mati, ja que es un dia on es va resar capa les 8:30 i desprès es fa tot un recorregut de felicitar el dia per l’entorn familiar i els amics i fins tot el enemics ... es un dia per enfortir els lligams familiars i amicals de les persones.

El món del futbol

El futbol es va crear a una escola , era un joc inventat per pasar el temps .

El futbol és un esport d'equip practicat en un terreny de joc de gespa entre dos equips d'onze jugadors cadascun. L'objectiu és introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari.

Els arbitres tambe formen part del futbol .

Apereixen 2 tuipus d'arbits , els liniers i els arbits de camp .

Durant el temps de joc hi ha un linier a cada vanda del camp que s'encarrega de vigilar si la pilota surt del camp o els fores de joc.

L'arbitre de camp s'encarrega de les faltes i de aclarir cualsevol tipus de jugada , l'arbit sempre te la derrera paraula .

Al futbol apereixen dos tipus de tarjetes groga i vermella .

La groga es una amonestacio , se sol treure cuant jugues parillosament o fas faltes inecesaries.
La vermella es una expulcio , es treu kaunt les faltes son agresives i inesesaries.

En el futbol hi ha diferentes posicions.

Porter
defesa ( central o lateral )
mitj ( central o alteral )
devanter ( tambe conegut com punta )

En el mon del futbol aperegueren estrelles com :

L'holandes Johan Cruyff , l'argenti Diego Armando Maradona,el brasile Pele , l'espenyol Butragueño , Ronaldo , Ronaldinho , Raul , Behkcam , Cristiano Ronaldo ...

I molts mes que amb el pas del temps an fet historia .

Actualment en el futbol hi ha seleccions , cada pais le representa una seleccio.
Les seleccions juguen dos tipus de copes :
El mundial , que es juga cada quatre anys i sempre a un pais diferent .
L'eurocopa , que nomes i participen les seleccions que forment part d'europa.

La derrera aurocopa es va jugar l'estiu pasat , es va fer a austria i suissa .

Espanya va ser la gonyadora, juga la final contra alemanya.

Alemanya 0 - 1 Espanya

Sant Antòni

La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365). L’entusiasme popular envers la figura del sant no ha decaigut mai. L’església de Sant Antoni d’Uialfàs fou erigida parròquia l’any 1357 (va ésser enderrocada el 1697 i al mateix lloc es construí l’actual temple, igualment dedicat al sant abat).Així, tenim clar que des d’antuvi, Sant Antoni ha estat present a la història dels poblers.Segons Alexandre Ballester, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s’explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l’ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d’hivern.El següent text ens posa de manifest l’antigor de la celebració:
Poblers estimats: poc después de sa Reconquista, que va ser el dia de Sant Silvestre i Santa Coloma o sia el derrer dia del any 1229, i molt antes del any 1300, és cert que ja existia Sapobla de Vialfás, situada en los voltants del Santuari de Crestaig, essent titular i patrona d’aquell vetust oratori la verge i martir Santa Margalida. Peró vengué l’any 1300, en que provablement sa primitiva població se trasladá desde Crestaig aquí aont está avuy en día, i el Rei en Jaume II en aquest any declarà Vila Real Sapobla de Vialfás i regularment se fabricà desseguida, prenguent per titular el gloriós Sant Antoni Abad, l’ésglésia antiga de Sapobla que comensaren a esbucar l’any 1697, per construir l’esglesia actual.El gloriós Sant Antoni era tan popular dins Catalunya, aont havia obrat molts de miracles, que els catalans que vengueren amb el Rei en Jaume el Conquistador segurament importaren a sa nostra Illa sa devoció de tots els pobles an el Sant Abad. Per axó no és d’estranyar que Sapobla de Vialfás qu’el prengué per Titular també li tenga desde sa fundació una devoció extraordinaria.Are fa 554 anys, o sien 65 anys después de declararse Vila Real, sa festa del Sant Anacoreta ja se celebrava en el nostro poble am gran solemnitat, i així és que segons un document molt curiós escrit l’any 1365 ja consta que per la festa de Sant Antoni sa gent ja anava bastant de bulla, pués segons tal document en la nit de la festa de Sant Antoni, segurament sa vigília del Sant Titular, com avui en dia, un tal Joan monjuich pobler acompanyava dues dones amb una espasa la qual li fonc llevada o presa, perque estava prohibit dur armes; pero essent lícit portarné si acompanyaven dones per evitar desordes, vataquí qu’ell s’apelá an el Governador contra es Batle de Sapobla de Vialfás, qui tengué que restituir-lí la dita espasa. Tot axó mos fa veure quant antiga és sa devoció an el gloriosíssim Sant Antoni, i que es va comensá am sa fundació de Sapobla, no s’ha d’acabar jamai, mentres existesca Sapobla.Vataquí l’antiquíssim document:“En Rodrigo de Sent Martí, cavaller, lochtinent del noble Olfo de Proxida, cavaller e conseller del senyor Rey, e portantueus de Governador General en Mallorques; al amat lo Balle de Huyalfas, salut e dilectio:Deuant nos a proposat en Johan Monjuich, del vostro batliu, que la nit de la festa de sent Anthonj propassada, li leuas una spasa ell acompanyant dues dones, per que ha anos supplicat que com de bona costuma sia que armes no sien leuades a alcu mentre acompanya dones, li deguessim provehir de remey couinent. Nos, empero, attenents que so que es request per lo dit Johan es cosa rahonable, com no sia deguda cosa que a hom que acompany dona o dones sien leuades armes; emperamor dasso vos dehim eus manam que si aci es, com per lo dit Johan es proposat, li restituiscats la dita spasa. Vista la present hoc encare e a cautela vos en pregam car a aquells que prouexen e acompanyen les dones deuen esser fetes cortesies, e nols deuen esser leuades armes. Data Majoric. XXVIII mensis februarii anno anat. dni. Mº.ccc Ixº. quinto.”Sa Marjal, 1919,vol.VI, -tom XI- (1919-1920),ed. facsímil, sa Pobla, 1990, pp. 17-18.Tots sabeu, poblers i no poblers, quines són les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes. N’hi ha que tenen un vessant religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc. El foc està omnipresent aquest dia, ja sigui per allunyar mals esperits, ja sigui per escalfarnos o, per què no dir-ho!, per torrar. Aquest foc és també un símbol de la recuperació d’hores de sol, és a dir del triomf de la llum sobre les tenebres. És el renaixement del sol, que fertilitza la terra (se solien escampar les cendres dels foguerons de Sant Antoni pels conreus perquè això afavoria les collites). El solstici d’hivern (pràcticament un mes abans de Sant Antoni) marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol i això la cultura popular ho té ben present:Per Nadal, creix el dia una passa de gall,Per sant Esteve, una passa de llebre,Pels reis una passa de vell,per Sant Antoni, una passa de dimoni. Xerrant de dimoni, el paper que representa a la nostra festa és consubstancial a la pròpia celebració. Sense dimonis no hi hauria Sant Antoni. Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblassin. Responia a les seves seduccions amb oració i disciplines i, per això, sempre triomfava.Alexandre Ballester diu, però, dels dimonis de sa Pobla que:Per la revetlla de sant Antoni, a sa Pobla, els dimonis de la tradició ballen i ballen al contrallum dels foguerons. Són dimonis mediterranis, clars i familiars, són part dels nostre patrimoni cultural i popular. Són dimonis de festa. Els altres, els dimonis de la perdició, no surten a ballar. Jo crec que hi ha dimonis filosòfics, o teològics, que no saben què és una revetlla poblera fins a trenc d’alba.Alexandre Ballester: Àlbum del Temps. Històries pobleres,ed. Albopàs, sa Pobla, 2000, p. 32 Després de les Completes es produeix l’encesa de foguerons i comença la gresca. Gresca en què no pot faltar el vi (per poder cantar millor) ni l’espinagada (la coentor de la qual ens retorna al vi i entrem dins un cercle viciós del qual sortirem quan el sol estigui ben alt).El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to (però aquest dia tot està permès).Algunes de les que es canten són les següents:
Sant Antoni ha vengutdia desset de gener.venturós s’homo que tésa dona i no el fa banyut
Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u;el dimoni va fer trenta,Sant Antoni trenta-u.
Sant Antoni gloriósde Viana anomenat,siau es nostro advocatde tot perill guardau-mos
Però n’hi ha moltes més que segur que entre tots elaborarem. És la nostra cultura popular i mai no s’ha de perdre.Sant Antoni és, també, la festa dels animals. No de bades el patró és també conegut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia estava molt malt vist fer matances, als animals no se’ls feia treballar , se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los.Sant Antoni ha vengutamb un ase amb quatre cames,amb un covo d’ensaïmadesi una botella de suc.
El sant és també el protector de tot el referent a la pagesia: els conreus, els camps, els oficis relacionats amb els animals: manescals, ferrers, porquers...

Festa declarada d’interés turístic. Festes de Sant Antoni Abat de Sa Pobla (Illes Balears) Butlletí Oficial de l’Estat núm. 44, de 21 de febrer de 1966. Resolució de la Subsecretaria de Turisme 1er. de febrer de 1966.
Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener, per donar inici al solstici d'hivern. La fundació de l'església de sa Pobla sota l'advocació i protecció del Sant Antoni de Viana i la devoció de Sant Antoni és un fet històric i així ho demostren les festes que ja se celebraven en honor al sant el 1365. L'entusiame popular per venerar el sant no va caure mai; així es va construir de bell nou un altar major dedicat al titular.La festa amb el temps s'ha anant enriquint i s'hi han incorporat elements nous. En aquesta festa es combina perfectament la gastronomia, la religió i la bauxa. Ja un parell de dies abans de la revetla el poble es transforma. Es preparen les verdures per a les coques, s'encomanen les anguiles per la greixonera o les espinagades, i els carrers s'omplen de munts d'arena per als foguerons. El dia de la revetla (16 de gener) la jovenalla surt pel matí a cercar llenya per als foguerons de la Parròquia i de l'Ajuntament, segons la tradició. En haver dinat, entre les tres i les quatre del capvespre, surten Sant Antoni i els dimonis: van als cafès, a la Llar d'Ancians i ca ses Monges, i encalcen la jovenalla del poble amb forques i graneres. Van acompanyats de cantadors, i a la sortida de cada establiment, després d'una copeta, els dimonis ballen i boten fent burles al voltant de sant Antoni. Durant tot el dia la gent aprofita per fer els foguerons. Devers les set de l'horabaixa tot ja està enllestit i es comença a l'Ajuntament la recepció d'autoritats i convidats, que aniran cap a l'església parroquial, acompanyats pels "Vells Caparrots de Sant Antoni", els "Caparrots Minyons de Sant Antoni", els "gegants de la Vila" i el Grif amb els "Dimonis d'Albopàs", on s'oficiarà la missa solemne de Completes. AI final de la missa es canten els goigs, dels quals hi ha constància ja l'any 1672. A la sortida de Completes comencen a encendre els foguerons i s'inicien els ja tradicionals balls de les colles de caparrots, acompanyats per la banda de música, al recinte de la plaça Major. Tot seguit hi ha Ia Trobada de Cantadors i Ximbombers, de la qual el 2001 conegué la XVII edició. Es l'hora de sopar i la gent se'n va amb els convidats a ca seva o al voltant d'un fogueró a sopar. El menú es repeteix en moltes cases: d'entrants, coca amb pebres i verdura, seguit d'un bon arròs pobler o d'uns fideus i greixonera amb anguiles.Tampoc no hi pot faltar I'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, Ilonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi. Per darreria, l’ensaïmada en totes les versions: llisa, amb crema, amb nata, amb fruites, etc. En haver sopat la festa està als carrers. A la plaça Major es concentren la majoria de cantadors i ximbombers, i passada la mitjanit els cantadors treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble, de vegades de forma improvisada. La festa sol durar fins la matinada.Mentre duri la vetlada, per les places i carrers, continuaran els cants al voltants dels foguerons, donant el to peculiar a aquesta embruixadora nit ploblera. El 17 de gener, dia de Sant Antoni, després d'un cercavila a càrrec d'una colla de xeremiers, abans del migdia, hi ha missa solemne. Des de fa un bon grapat d'anys el grup de ball "Marjal en Festa" realitza unes ofrenes a sant Antoni durant l'Ofici. Quan acaba l'Ofici els caparrots tornen a ballar a la plaça Major.Les festes s'organitzen entorn a l'obreria de Sant Antoni, que s'encarrega que els actes religiosos es realitzin de manera puntual. Els obrers ho posen tot a punt per a les beneïdes, havent dinat. Són molts els que duen els seus animals de companyia a beneir, i altres veïns fan carrosses.Passat Sant Antoni encara podem veure restes de foguerons a molts de carrers. L'arena i la llenya cremada aguantarà fins Sant Sebastià, que els poblers tornen a celebrar, però d'una forma més íntima i familiar. Una cosa curiosa és que encara que majoritàriament només queda la gent del poble i no és dia festiu a sa Pobla, el nombre de foguerons s'incrementa en relació a Sant Antoni. La gent queda al voltant del seu fogueró per sopar i passar la vetlada cantant o ballant.Figures integrants de Ia festa de Sant Antoni:Els dimonis. Són, probablement, les figures més populars de la festa. La seva presència està documentada des d'abans del s XIX, tot i que el 1958 se'n feren de nous.Els caparrots. AI final de 1953, l'Ajuntament va acordar adquirir set caparrots, nombre que anà augmentant fins a onze a les festes de 1955. EIs caparrots dansen al ritme de "Jo i un bon pastor", tonada arreglada el 1952 per Gaspar Aguiló, que juntament amb Jaume Serra, compongué les figures i marcà els passos.Els caparrots minyons. Sortiren per primera vegada l'any 1983.Els gegants de la Vila. Essent batle Antoni Torrens, es va tenir la iniciativa d'adquirir una parella de gegants, figura tradicional de les rondalles mallorquines. L'Ajuntament obrí la subscripció popular, gràcies a la qual s'adquiriren les dues magnífiques figures: el gegant Antoni i la geganta Margalida, que feren la seva presentació pública a les festes de Sant Jaume 1984. Els gegants també surten per les festes de Sant Antoni, acompanyant els caparrots, els caparrots minyons i el Grif. - El Grif. Per les festes de Sant Antoni de 1998 va sortir per primera vegada el "Grif" com a element nou a la revetla antoniana. Propietat de l'Ajuntament, està realitzat amb fibra ignífuga per l'artista Xavier Gensana, especialista en aquestes construccions. Té una alçada de 2'80m i de la punta de l'ala a la pota davantera té una amplària d'1'40m. Pesa uns 50kg i l'ha de portar una persona amb tres ajudants. Treu foc per la boca i per les puntes de les ales i va acompanyat pels tamborers i dimonis d'Albopàs .

El Taekwondo

El Taekwondo es una art marcial d'origen coreà. És una de les arts marcials més conegudes arreu del món. Es tracta d'una art marcial de tradició antiga però que s'ha adaptat als temps moderns.A part de ser una art marcial, el Taekwondo també té una vesant de competició esportiva.El taekwondo és com les arts marcials, és un esport d'un alt nivell tant físic com psicològic . El taekwondo té un alt nivell tant tècnic com en combat,les tècniques han de ser rapides i precises i deu tenir molta elasticitat i coordinació, és com un joc però deu tenir moltíssima agilitat.




Hi ha dos tipus de competicion,un es la de Pumses i l'altre de Combat:





PUMSES:




QUÈ ÉS UN PUMSE?



Pumse, és una combinació de defenses i atacs, executats en una línia de moviments, contra diversos adversaris imaginaris. Mostren l'essència i l'Art del Taekwondo. Cada Pumse, té una connotació filosòfica que recull la tradició mil·lenària del poble coreà.A través de la pràctica dels Pumses, els estudiants arriben a aprendre les aplicacions de diverses tècniques de Taekwondo. Els Pumses juguen un paper multidimensional, ajudant en el desenvolupament i perfeccionament de la coordinació, equilibri, sincronització, control de la respiració i ritme, les esmentades habilitats són essencials per a l'estudiant de Taekwondo.






Els noms del "pumses" inferiors son:

• 1 Taeguk il chang,






• 2 Taeguk i chang,






• 3 taeguk sam chang,






• 4 taeguk sa chang,






• 5 taeguk o chang,






• 6 taeguk yuk chang






• 7 taegukm chil chang,






• 8 taeguk pal chang.

Els nom del "pumses" superiors son:

• 9 koryo,






• 10 kumgang,






• 11 taebek,






• 12 pyongwon,






• 13 sipchip,






• 14 chitae,






• 15 chonkwon,






• 16 jansu,






• 17 ilio.
  

COMBAT:

El combat es du a terme en un quadrilàter de 10 x 10 m sense cordes ni delimitació física (al contrari que els rings de boxa) Dependiendo de la categoria i el nivell de la competició, es poden realitzar d'1 a 3 rondes d'entre 1 i 3 min, resultant guanyador el competidor que al final de les tres rondes sumi més punts.Combat de Taekwondo ITFLos punts són comptats per quatre jutges que se n'ubiquen en una cantonada del quadrilàter cada un. El sistema de puntuació és el següent:Puntada de peu al capdavant en salt: 3 punts. Puntada de peu al capdavant: 2 punts. Puntada de peu al tronc: 1 punt. Cop de mà (puny) al capdavant en salt: 2 punts. Qualsevol altra tècnica de mà efectiva: 1 punt. Només es permet colpejar la part frontal del cos (des de la cintura a la part inferior del coll) i del cap. Es penalitza l'acte de colpejar intencionadament l'oponent a l'esquena o la part posterior del cap. No es permet colpejar amb el genoll, la tíbia o el colze.Els cops no han de tenir intenció de KO. En cas que aquest fet es produís fortuïtament durant el combat, el president de taula ha de decidir si el competidor que el va dur a terme ha de ser desqualificat o no. No es permeten agafaments, escombrades, luxacions ni projeccions. No es toleren actituds o gests irrespectuosos, provocatius o ofensius cap a altres competidors.En el cas que un competidor cometi una infracció, l'àrbitre central deté el combat i l'infractor rep un avís. Tres avisos suposen la deducció d'un punt en finalitzar el combat. Davant d'una infracció de major gravetat, l'àrbitre pot descomptar punts directament o fins i tot desqualificar un competidor. És obligatori utilitzar algunes proteccions establertes per la federació o associació que organitzi el combat. Normalment es requereix l'ús de guants de polipropilen o per als punys (anomenats pads), així com botesbótes protectores del mateix material per als peus. També sol ser obligatori l'ús de protector inguinal bucal i protector. En funció del nivell dels participants, es pot utilitzar (encara que no és l'habitual) casc i pitet protector, gamberes i protectors d'avantbraços.

CATEGORIES DE PES:

Maculins:

• menys de 54kg







• menys de 58kg







• menys de 62kg







• menys de 67kg







• menys de 72kg







• menys de 78kg







• menys de 84kg







• més de 84kg*

Femenins:

• menys de 47kg

• menys de 51kg







• menys de 55kg







• menys de 59kg







• menys de 63kg







• menys de 67kg







• menys de 72kg







• més de 72kg*

una lliçó en directe




http://video.google.es/videosearch?q=taekwondo&emb=0&oq=taek#