La història de la meva vida

Tot va començar dia 3 d'Agost del 1993.

El meu germà tenia 3 anys i va despertar la meva mare a les 8:00h del matí per demenar-li el bibero,al moment que es va asseure al llit ja notà un avís. El mateix dia era canvi de lluna,i la meva padrina va cridar a la meva mare a veure si havia dormit bé,i li va contar el que li havia passat.
La meva padrina va arribar a casa meva per guardar al meu germà,i la meva mare i el meu pare van anar cap a l'hospital.

Quan van ser a l'hospital el meu pare va anar aparcar el cotxo i a arreglar els papers i mentres tant la meva mare va entrar.El meu pare quan va entrar a l'hospital la infermera el va coir per dur-lo al paritori,quan van ser dintre,jo ja havia sortit i no a ser a temps de veurem neixer.A les 10:50 la meva mare entrava a l'hospital i a les 11:00 jo ja havia nescut.

I aqui va començar la meva vida.

A n'aquesta fotografia estic als braços del dinosaure que el meu germà i el meu pare em van regalar.Que com podeu observar es bastant gran.

















Als 10 mesos ja vaix començar a caminar,sempre estava alegre,sempre tenia la rialla a la boca...(com es pot veure a la fotografia).









El meu primer viatge va ser a Menorca.




Quan tenia 2 anyets,vaig fer el meu primer viatge a Menorca.Allà va ser on en varen comprar la meva primera pepa grossa.No l'amollava per res.Com a bon record encara la tenc.





Els meus pares cada any anàven acampar a Lluc,i quan van tenir el meu germà és van aturar,quan el meu germà ja era grandet,van tenir-me a mi.I ja van haver d'esperar a que jo segues grandeta per poder-hi anar.Quan jo tenia 3 anyets i el meu germà 6 anys,van decidir començar-hi anar.I aixi va ser,als 3 anys vaig fer la meva primera acampada a Lluc.I com podeu observar a la foto molta por a fer-me mal no en tenia.










Als 4 anys va arribar la meva afició cap al Taekwondo,perque el meu germà i el meu cosi es van apuntar,i de tant de veure'ls em va fer ganes apuntar-me.Els meus pares en van apuntar,quan ja van haver passat 7 anys el meu germà i el meu cosi ho van aborrir,però jo vaig seguir.Quan jo tenia aprop dels 14 anys se me va ocorrer dexar-ho,i per no quedar sense fer esports em vaig apuntar a Natació.Al mitg any d'haver deixat el Taekwondo i d'haver-me apuntat a Natació em vaig adonar de que l'esport que duc dintre es el Taekwondo,no la Natació i vaig decidir abandonar la Natació i tornar a Taekwondo.I are ja fa 10 anys que vaix a Taekwondo.



La meva familia:




A n'aquesta foto som: el meu pare,la meva mare,el meu germà i jo.Va ser a una excursió que vam fer am els meus cosins,va ser un dia molt divertit.





















El meu germà i jo a la platja de Sa Calonia De Sant Pere,on la meva padrina i el meu padrí tenen una casa per a l'estiu.
Jo i el meu germà ens duim bastant bé,m'ajuda am tot.
Quan estic trista,desenimada...el que em fa riure i animar-me és ell.
És el millor germà que es pot tenir i el millor amic.

A les dues fotos era antes de fer la primera comunió.

Quan vaig haver Combregat verem anar de viatge a Disney (on tots els nins petits desitgen anar).Em va agradar molt,tan el meu pare com la meva mare van disfrutar,i jo i el meu germà mos o vam passar super bé.Serà un dels viatges que mai olvidaré.

El que me va faltar al meu bateix i a la meva primera comunió va ser no tenir al meu padrí (però no tenc en contre de l'home que està al seu lloc,tot al contrari estic encantada am ell,per fer-me sentir feliç al seu costat...).Jo no vaig arribar a coneixer al meu padrí,el meu padrí és va morir quan el meu pare tenia una vintena d'anys.M'agues agradat poder-lo tenir al meu costat i seguint-lo tenguent,però no a pogut ser,ni serà mai.

El meu pare i la meva padrina man contat moltes coses sobre ell,amb 15 anys que tenc i sense haver-lo vist mai,l'eñor molt.Man contat que tota la gent que el coneixia estava orgullosa d'ell,era molt bon home,tenia molt bon cor,i moltes coses bones més.

Fà 4 anys van haver d'operar a la meva padrina perque tenia un bony al coll,quan anava a l'hospital a vorer-la sempre pensava am el meu pedrí,perque la meva padrina sempre el tenia i té present i xerra molt d'ell.

Amb 15 anys que tenc are no se bé que és la vida però aixi com en vagui fent gran o anire sabent i coneixere experiències noves.
Lo més important de la meva vida és la familia (igual que totes les persones...).

I això és la meva vida fins are!