dimecres, 18 de febrer del 2009

Daniel Alves



Daniel Alves da Silva va neixer a Brasil el 6 de maig del 1983,actualment juga al F.C Barcelona.

Alves va debutar com a professional l'any 2001 amb el Badia.Una temporada després es va incorporar al sevilla F.C i allà es va donar a coneixer.És un jugador que tot i jugar de lateral es molt ofensiu i torna bojes totes les defenses,al sevilla ha aconseguit, casi tots els títols que tè,una copa del rei, una supercopa d'espanya,dues copes de la Uefa i una supercopa d'europa.Amb la selecció brasilenya ha aconseguit la copa Amèrica i el mundial sub-20.

Aquesta temporada va fitxar per el F.C Barcelona i va tenir un cost de 29,5 milions d'euros.
Actualment es titular indiscutible del onze blaugrana ideat per Pep Guardiola,Alves duu camí de superar els titols que guanyà amb el sevilla amb 2 anys ja que aquest Barça fa un joc per enmarcar.
El lateral Brasiler està contentissim de la decissió que va prendre per venir a Barcelona i diu que disfruta jugant a n'aquest club.
Esperem que hi juguis molts d'anys!



dimecres, 11 de febrer del 2009

Lionel Andrés Messi



Lionel Andrés Messi (Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987) és un futbolista argentí que juga pel FC Barcelona i la selecció nacional d'Argentina. Es va formar a les categories infantils del Barça. Va debutar amb primer equip en un partit oficial a la temporada 2004-2005 i va començar a destacar la temporada següent. Molts mitjans de comunicació l'han qualificat de successor de Diego Armando Maradona, i ell mateix l'ha designat successor seu




Biografia

Començament
Quan tenia poc més de cinc anys, Messi va començar a jugar a futbol pel Grandoli. El 1995, Messi va canviar d'equip als Newell's Old Boys. Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficiència de l'hormona del creixement. El River Plate va mostrar interès en el progrés de Messi, però no tenia prou diners per pagar el tractament de la malaltia que costava 1500 dòlars al mes. Carles Rexach, el director esportiu del FC Barcelona, tenia coneixement del talent de Messi, i el va contractar després de veure'l jugar, i es comprometé a pagar el tractament si estava disposat a començar una nova vida a Catalunya] Messi va començar als equips juvenils del club.

Futbol Club Barcelona
L'estrena no oficial de Messi en el primer equip va ser el 16 de novembre del 2003 contra el FC Porto (quan tenia 16 anys i 145 dies). En menys d'un any va fer el seu debut oficial contra l'Espanyol el 16 d'octubre del 2004 (quan tenia 17 anys i 144 dies), la qual cosa en fa el tercer jugador més jove en jugar al FC Barcelona.Va fer el seu primer gol en un partit de Lliga l'1 de maig del 2005 en un partit contra l'Albacete Balompié, esdevenint el jugador més jove a fer-ho a 17 anys, 10 mesos i 7 dies fins que Bojan Krkić va trencar el seu rècord quan va fer una diana després d'una assistència de Messi.






Temporada 2005-2006


Messi en un partit contra els Rangers el 7 de novembre del 2007.
El
16 de setembre, per segon cop en tres mesos, el Barça va anunciar una millora del contracte de Messi − aquest cop cobrava com un jugador del primer equip i s'ampliava el contracte fins el juny del 2014. Messi va obtenir la nacionalitat espanyola el 25 de setembre[10] i finalment va poder debutar a la Primera Divisió Espanyola. Abans no podia perquè comptava com a jugador no europeu. El primer partit de la Lliga de Campions de la UEFA de Messi va ser el 27 de setembre contra el club italià Udinese. Va fer un gran partit i quan va ser substituït per Iniesta va rebre l'ovació dels 75.000 espectadors del Camp Nou.
Messi va fer sis gols en 17 partits de lliga, i va fer un gol en sis partits a la
Lliga de Campions. Tanmateix, la seva temporada va acabar prematurament perquè el 7 de març va patir un trencament muscular a la cama en un partit de vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Chelsea F. C. El Barça va acabar la temporada com a campió d'Espanya i Europa.
L'1 de febrer de 2009, en la 21a jornada de lliga, Messi fa entrar el gol 5000 en lliga del Futbol Club Barcelona, en el partit disputat contra el Racing de Santander a l'estadi del Sardinero. El partit finalitzà a el resultat d'1 a 2 a favor del Barça sent el segon gol el que assolia la fita.


Carrera internacional
El juny del 2004, va jugar per primer cop amb la selecció argentina, en un partit amistós del sub-20 contra la selecció de futbol del Paraguai. El 2005 va formar part de l'equip que va guanyar la Copa Juvenil del Món de la FIFA 2005 als Països Baixos. En aquest torneig va guanyar els premis del millor jugador i el màxim golejador.
El
4 d'agost del 2005, José Pekerman va convocar Messi al primer equip de la selecció nacional d'Argentina. Va fer el seu debut el 17 d'agost contra la selecció d'Hongria, en un partit malaurat. Va entrar a jugar el minut 63 i, al cap de 30 segons, fou expulsat perquè l'àrbitre, Markus Merk, va veure que havia donat un cop de colze al defensa Vilmos Vanczák, que l'estava agafant de la samarreta. L'àrbitre es va mostrar inflexible. Maradona va dir que la decisió estava premeditada. Llavors Messi va iniciar el seu primer partit internacional en la derrota d'Argentina contra la selecció del Paraguai per 0-1 a la classificació de la Copa del Món el 3 de setembre. Després del partit va dir: «Això és un segon debut. El primer va ser una mica curt.»




Palmarès




una persona famosa







Nombre y apellido:Iker Casillas






Lugar de nacimiento:Madrid (España)



Fecha de nacimiento:20 de mayo de 1981


Nacionalidad:Español



Altura:1,85


Peso:70kg



Lugar de residencia:Boadilla,Madrid


Estado civil:Soltero






Biografia



Nació el 20 de mayo de 1981, de pequeño cuando contaba con tan solo seis años acudía los fines de semana de la mano de su padre al patio de un colegio cercano. Poco después Iker fue a probar al Real Madrid acompañado por su padre. Allí en el club blanco, Antonio Mezquita tuvo el buen ojo de ver las cualidades de este portero al que toda la fama le ha llegado de manera muy precoz pero que ha sabido mantener los pies en el suelo. El joven Iker siguió con su gran progresión, primero en los alevines, luego en infantiles y finalmente en juveniles. Entonces llegó la temporada 97/98, el Real Madrid viajó a Rosenborg con las bajas de Illgner y Contreras en la portería. Cañizares sufrió un golpe aunque finalmente jugó. Heynckes tuvo que recurrir al portero del equipo juvenil para completar la convocatoria: Iker Casillas. La llamada de urgencia sorprendió al jugador... en el Instituto, en plenas clases. Su debut oficial en Primera División con el primer equipo se produjo en un Athletic 2 - Real Madrid 2, el 12/09/99. Su gran madurez y especialmente su valentía e impresionantes reflejos, le encumbraron como uno de los mejores porteros de Europa. En el año 2000 recibió el Trofeo Bravo a la mejor promesa del año. Se convirtió en el más joven portero en jugar -y ganar- una final de la Liga de Campeones. Iker parecía inamovible en la titularidad, el joven portero madrileño "salvó" en más de una ocasión al conjunto blanco con enormes actuaciones. Pese a su juventud, se proclamó Campeón de Europa en el 2000, Campeón de Liga y Campeón de la Supercopa de España en el 2001. Pero en la temporada 2001/2002, comenzó a discutirse su eficacia en los balones aéreos y poco a poco fue perdiendo la titularidad, desde el 24 de febrero del 2002 hasta la final de la Champions no disputó ningún minuto, pero su extraordinaria actuación ante el Bayer reactivó su figura y dio una Copa de Europa más al conjunto blanco. Con la selección española fue Campeón de Europa sub16 y Campeón de Europa sub20. Su debut con la selección española absoluta se produjo el 03/06/00 en un amistoso entre Suecia y España que acabó con empate a uno. Posteriormente se produjo su debut en partido oficial, el 02/09/00 en un Bosnia 1-2 España. Participó en el Mundial de Corea y Japón 2002, donde fue una de las figuras del conjunto español y titular indiscutible, destacando especialmente su actuación ante Eire en octavos de final, siendo el artífice del pase a cuartos del equipo español. En la actual temporada 2002/03, su titularidad es indiscutible y domingo a domingo demuestra que está puliendo los defectos que con el paso de los años desaparecerán y lo colocarán sino como el mejor, como uno de los mejores porteros del mundo y uno de los mejores porteros de la historia del fútbol español. No olvidemos que Iker tiene tan sólo 22 años y que además de quedarle muchos años por delante en la élite, su mejor momento está aún por llegar. Sólo hace falta echarle un vistazo al palmarés de Iker en el que ya hay 2 Copas de Europa y 1 Intercontinental para darse cuenta de lo que significará la figura de Casillas para el fútbol español y para el Real Madrid, el día que decida colgar los guantes. Pese a su juventud es uno de los mejores porteros de Europa. Destaca por su prematura madurez y por sus impresionantes reflejos y su rapidez en el mano a mano aunque debe pulir defectos en el juego aéreo. Lleva disputados mas de 200 partidos con la camiseta del Madrid hasta la fecha. Ha sido internacional español en 30 ocasiones hasta la fecha. Con ocasión de un partido de Champions en la temporada 2002/03, Iker Casillas se cogió un cabreo monumental con Oliver Kahn, que se negó de muy malas maneras a cambiarle la camiseta. El guardameta español dijo del alemán que “como portero será muy bueno, pero como persona deja mucho que desear. A veces en la vida hay que ser más humilde”. Iker comentó que “fui a cambiarle la camiseta y me dijo que no con un mal gesto. Parecía que me estaba perdonando la vida. Hay que tener educación siempre y más cuando pierdes por 3-1”, concluyó Casillas. Posteriormente el polémico cancerbero alemán ya en frío recapacitó y reconoció su error mandándole su camiseta e invitando a Casillas a pasar un día con él en Munich. Algo que aceptó y agradeció el portero español.




TROFEOS














divendres, 16 de gener del 2009

Una persona famosa



NOMBRE: Penélope Cruz Sánchez
FECHA de NACIMIENTO: 28 de Abril de 1974
LUGAR: Madrid
Hija de Eduardo y Encarna
PROFESIÓN: Extraordinaria Actriz


Penélope Cruz Sánchez (Alcobendas, 28 de abril de 1974) es una actriz española, dedicada a papeles de cine. Su ya amplia filmografía incluye múltiples películas en lengua española y un número creciente en otros idiomas: inglés, italiano, francés y otros. Varias de estas producciones han alcanzado un éxito considerable en Europa y América, y han proporcionado a la actriz grandes premios de carácter nacional e internacional: tres Premios Goya, un Premio BAFTA británico, el Premio David de Donatello italiano y el Óscar.
Penélope Cruz es la única actriz española que ha conseguido estabilizarse y trabajar con continuidad en
Hollywood. En 2006 fue la primera actriz española candidata a los Premios Óscar de la Academia de Hollywood y a los Globos de Oro en la categoría de mejor intérprete femenina protagonista, por su papel en la película española Volver, dirigida por el cineasta español Pedro Almodóvar. En esa ocasión no obtuvo el Óscar, pero en 2008 repitió candidatura y esta vez con éxito: se convirtió en la primera actriz española en conseguir un Óscar gracias a la película Vicky Cristina Barcelona dirigida por Woody Allen.[1] Con esta película ganó además el premio BAFT y su tercer Goya, y fue nominada a los Globos de Oro y al Screen Actors Guild. Penélope será nombrada Hija Predilecta de Alcobendas.[2]
BIOGRAFIA
Penélope Cruz nació en una familia de abolengo de Alcobendas, Madrid, formada por Eduardo Cruz, un comerciante que trabajaba en un concesionario de automóviles y Encarna Sánchez, que regentaba una peluquería. Es la mayor de sus hermanos: Mónica Cruz, Eduardo Cruz, cantante y músico. De pequeña asistió al colegio Juan XXIII. Pronto se sintió atraída por el mundo del arte y la interpretación y, especialmente desde el momento en el que vio la película ¡Átam! de Pedro Almodóvar en 1989, protagonizada por Victoria Abril. A partir de ese momento decidió ser actriz para poder llegar a cumplir un sueño: trabajar algún día con Pedro Almodóvar. Recibió nueve años de aprendizaje de ballet clásico en el Conservatorio Nacional de Madrid, cuatro años de mejora de la danza en diversos cursos en la Escuela Cristina Rota en Nueva York y tres años de ballet español con Ángela Garrido. También realizó cursos de baile de jazz con Raúl Caballero. Paralelamente estudió interpretación y se presentó a multitud de pruebas y castings para poder comenzar a trabajar en el cine como actriz.
La primera aparición interpretativa de Penélope Cruz fue en el videoclip de la canción La fuerza del destino del grupo pop por excelencia de la época: Mecano. Tras una exhaustiva búsqueda entre más de 200 muchachas, Penélope quedó seleccionada para ser la protagonista de la canción del mítico grupo musical. Posteriormente inició una relación con el cantante del grupo Nacho Cano.
Tras ello le surgió la oportunidad de presentar La quinta marcha en Tele 5, un programa de televisión orientado a adolescentes donde coincidió con jesús Vázquez. Dicha participación le sirvió para acercarse al medio televisivo y posteriormente trabajó en una serie dirigida por Jaime
Chavarri.



CARRERA CINEMATOGRÁFICA.
La primera película de Penélope Cruz fue El laberinto griego en 1990 pero su debut cinematográfico oficial se considera que fue con Jamón, jamón del director Bigas Luna en 1992, después de ser elegida por dicho director entre multitud de actrices. De esta película, rodada gran parte en Los Monegros (Zaragoza, Aragón), la actriz salió potenciada como una sex-symbol atractiva y sensual debido al contenido erótico que tienen las películas de Bigas Luna. En ella compartió protagonismo con los también por entonces principiantes Javier Bardem y Jordi Mollá. Con esta película fue nominada en la VII edición de los Premios Goya de la academia del cine español como actriz protagonista y al Fotogramas de Plata a la mejor actriz de cine.
En
1992 también trabaja en Belle Époque de Fernando Trueba, película rodada gran parte en Portugal, que ganó el Premio Oscar a la mejor película de habla no inglesa en 1993, segunda producción española en obtenerlo después de Volver a empezar de José Luis Garci en 1983. En ella compartió reparto con actores como Ariadna Gil, Jorge Sanz, Agustín González, Chus Lampreave o fernando fernan Gómez entre muchos otros. Esta película, ganadora de nueve galardones en la VII edición de los Premios Goya de la academia española, se desarrolla durante la Segunda República en los años treinta. En ella Penélope interpretó a una cándida e ingenua muchacha, personaje que le sirvió para huir de su imágen erótica de Jamón, jamón y con el que estuvo nominada al Fotogramas de Plata
como mejor actriz de cine.
Tras estas dos películas, con Penélope Cruz nació una nueva promesa del cine español que durante la primera parte de la década de los noventa no paró de trabajar en películas como Por, amor, sólo por amor, La rebelde, Todo es mentira, Entre rojas, Allegro ma non troppo, Hablando con los ángeles o El efecto mariposa entre otras. Con todas ellas tuvo contacto con diversos profesionales de nuestro cine y poco a poco su carrera como actriz cinematográfica en España se consolidaba cada vez más.
En
1996 le surgieron dos grandes oportunidades: protagonizar La Celestina, dirigida por Gerardo Vera, en la que trabajó con Terele Pávez, Juan Diego Botto y Maribel Verdú entre otros actores y la comedia romántica El amor perjudica seriamente la salud, de Manuel Gómez Pereira. Con esta película, se consagró definitivamente en el cine español. Esta tuvo mucho éxito de público y crítica y levantó además mucha expectación ya que fue pionera en incluir a los actores entre imágenes históricas antiguas y debido también a que se utilizaron cuatro intérpretes para los dos personajes principales. Juanjo Puigcorbé y Gabino Diego hicieron el papel masculino de adulto y de joven y Penélope Cruz hizo de joven el papel que de adulta interpretó la cantante y actriz Ana Belén
.


VIDA PERSONAL
La vida privada de Penélope Cruz es tema recurrente en la prensa rosa. Ella es reservada en este aspecto, pero su indudable gancho y la relevancia de sus parejas sentimentales alimentan el interés del público y, por tal, de los medios de comunicación.
Su primera relación conocida fue con el músico Nacho Cano, a quien conoció muy joven cuando debutó como modelo en el video musical de La fuerza del destino. En el rodaje de Jamón, jamón trabó amistad con Javier Bardem, pero sin llegar a un noviazgo. Su relación con Tom Cruise fue la que la lanzó a los titulares de la prensa internacional; un noviazgo que algunos críticos tacharon de montaje con fines publicitarios.
Tras romper con Cruise (con quien mantiene la amistad, así como con su actual esposa Katie Holmes) Penélope se unió sentimentalmente a matthew McConaughey al que conoció en el rodaje de la película Sahara.
Actualmente se encuentra emparejada con Javier Bardem, su compañero de reparto en Jamón, jamón. Ante la persecución de los periodistas, la pareja mantiene una actitud muy reservada, ninguno de los dos hace declaraciones sobre su relación y no acuden juntos a ningún acto público.
Penélope tiene un hermano, Eduardo, músico y cantante, y una hermana, Mónica, también actriz y bailarina en la serie Un paso adelante, y que tiene un gran parecido físico con Penélope. Las dos hermanas participaron en un clip musical de Eduardo, en escenas con insinuaciones lésbicas que causaron sensación.
Penélope Cruz habla cuatro idiomas: español, inglés, francés e italiano.
Es buena amiga de personajes conocidos en Hollywood y el mundo de la música como son Salma Hayek, Ashton Kutcher y Demi Moor, Puff Daddy, Scarlett Johansson, Antonio Banderas y Shakira entre otros.

dijous, 27 de novembre del 2008

La història de la meva vida



Tot va començar dia 3 d'Agost del 1993.


El meu germà tenia 3 anys i va despertar la meva mare a les 8:00h del matí per demenar-li el bibero,al moment que es va asseure al llit ja notà un avís. El mateix dia era canvi de lluna,i la meva padrina va cridar a la meva mare a veure si havia dormit bé,i li va contar el que li havia passat.
La meva padrina va arribar a casa meva per guardar al meu germà,i la meva mare i el meu pare van anar cap a l'hospital.
Quan van ser a l'hospital el meu pare va anar aparcar el cotxo i a arreglar els papers i mentres tant la meva mare va entrar.El meu pare quan va entrar a l'hospital la infermera el va coir per dur-lo al paritori,quan van ser dintre,jo ja havia sortit i no a ser a temps de veurem neixer.A les 10:50 la meva mare entrava a l'hospital i a les 11:00 jo ja havia nescut.




I aqui va començar la meva vida.







A n'aquesta fotografia estic als braços del dinosaure que el meu germà i el meu pare em van regalar.Que com podeu observar es bastant gran.

















Als 10 mesos ja vaix començar a caminar,sempre estava alegre,sempre tenia la rialla a la boca...(com es pot veure a la fotografia).









El meu primer viatge va ser a Menorca.




Quan tenia 2 anyets,vaig fer el meu primer viatge a Menorca.Allà va ser on en varen comprar la meva primera pepa grossa.No l'amollava per res.Com a bon record encara la tenc.





Els meus pares cada any anàven acampar a Lluc,i quan van tenir el meu germà és van aturar,quan el meu germà ja era grandet,van tenir-me a mi.I ja van haver d'esperar a que jo segues grandeta per poder-hi anar.Quan jo tenia 3 anyets i el meu germà 6 anys,van decidir començar-hi anar.I aixi va ser,als 3 anys vaig fer la meva primera acampada a Lluc.I com podeu observar a la foto molta por a fer-me mal no en tenia.










Als 4 anys va arribar la meva afició cap al Taekwondo,perque el meu germà i el meu cosi es van apuntar,i de tant de veure'ls em va fer ganes apuntar-me.Els meus pares en van apuntar,quan ja van haver passat 7 anys el meu germà i el meu cosi ho van aborrir,però jo vaig seguir.Quan jo tenia aprop dels 14 anys se me va ocorrer dexar-ho,i per no quedar sense fer esports em vaig apuntar a Natació.Al mitg any d'haver deixat el Taekwondo i d'haver-me apuntat a Natació em vaig adonar de que l'esport que duc dintre es el Taekwondo,no la Natació i vaig decidir abandonar la Natació i tornar a Taekwondo.I are ja fa 10 anys que vaix a Taekwondo.



La meva familia:




A n'aquesta foto som: el meu pare,la meva mare,el meu germà i jo.Va ser a una excursió que vam fer am els meus cosins,va ser un dia molt divertit.





















El meu germà i jo a la platja de Sa Calonia De Sant Pere,on la meva padrina i el meu padrí tenen una casa per a l'estiu.
Jo i el meu germà ens duim bastant bé,m'ajuda am tot.
Quan estic trista,desenimada...el que em fa riure i animar-me és ell.
És el millor germà que es pot tenir i el millor amic.






A les dues fotos era antes de fer la primera comunió.
Quan vaig haver Combregat verem anar de viatge a Disney (on tots els nins petits desitgen anar).Em va agradar molt,tan el meu pare com la meva mare van disfrutar,i jo i el meu germà mos o vam passar super bé.Serà un dels viatges que mai olvidaré.


El que me va faltar al meu bateix i a la meva primera comunió va ser no tenir al meu padrí (però no tenc en contre de l'home que està al seu lloc,tot al contrari estic encantada am ell,per fer-me sentir feliç al seu costat...).Jo no vaig arribar a coneixer al meu padrí,el meu padrí és va morir quan el meu pare tenia una vintena d'anys.M'agues agradat poder-lo tenir al meu costat i seguint-lo tenguent,però no a pogut ser,ni serà mai.
El meu pare i la meva padrina man contat moltes coses sobre ell,amb 15 anys que tenc i sense haver-lo vist mai,l'eñor molt.Man contat que tota la gent que el coneixia estava orgullosa d'ell,era molt bon home,tenia molt bon cor,i moltes coses bones més.

Fà 4 anys van haver d'operar a la meva padrina perque tenia un bony al coll,quan anava a l'hospital a vorer-la sempre pensava am el meu pedrí,perque la meva padrina sempre el tenia i té present i xerra molt d'ell.


Amb 15 anys que tenc are no se bé que és la vida però aixi com en vagui fent gran o anire sabent i coneixere experiències noves.
Lo més important de la meva vida és la familia (igual que totes les persones...).


I això és la meva vida fins are!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Balls populars



El Ball de Bastons .
El Ball de Bastons de Vilanova es molt antic.

La primera notícia escrita d'aquest ball la trobem en la crònica de la benedicció del temple parroquial de Sant Antoni Abad el 25 d'agost de 1771 :
"…Lo orde y forma, y disposició de la professó fou de la manera següent. primo diferents balls de bastons, de Santa Fe y altras…"
Això ja ens indica que al segle XVIII el Ball de Bastons era ja un ball normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps el Ball de Bastons ja era un ball "tradicional" tot i que parlem de més de dos-cents anys enrera.
A Vilanova, que sapiguem no es va estroncar pràcticament mai l'actuació d'aquest ball per la festa major, excepte en comptades ocasions com pot ésser el parèntesi obligat de la guerra civil. Després d'aquesta el 1941 el Ball de Bastons tornarà a sortir al carrer ininterrompudament fins la Festa major de 1972 en que sortirà per darrer cop la colla "vella".Passaran cinc anys de manca de colla local que serà substituïda per la vinguda de colles dels pobles de la comarca.
Fins l'any 1977, en que per Sant Joan surt per primer cop la colla actual, en el marc de les festes del barri del mateix nom.
Aquesta colla ha tingut una activitat incessant ençà de la recuperació del ball l'any 77 per un grup de joves.
De seguida es va crear un ball amb noies (possiblement el primer Ball de Bastons format per noies soles), desprès un de petits per assegurar una continuïtat; més tard 1979 la colla va ser fundadora, junt amb altres grups de la vila de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú i com a tal els seus membres van participar i participen en la recuperació i consolidació d'altres balls i de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú.
Des de aleshores la colla ha participat en diverses festes i manifestacions populars, a banda de les tradicionalment Vilanovines: Festa Major, Festa Major de La Geltrú i Processó de Sant Pere, com a mostra podem citar-ne algunes: Festes de la Mercè a Barcelona, Congrés de Cultura Catalana(1981), inauguració de Mini-Estadi de F.C. Barcelona (1982). Diverses vegades a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.Fora del Principat de Catalunya: Andorra i Vila Reial (País Valencià) i també a l'estranger: Merignac (Burdeus, França), Cuba: Matanzas i l'Havana en el marc de l'agermanament de Vilanova i la Geltrú amb la ciutat de Matanzas i jornades Catalunya-Cuba 1998. WinterbournDown (Anglaterra).
San Pedro de Gaillos (Segovia, Espanya). La colla va organitzar el 1984 La 9ª Trobada de Bastoners de Catalunya i les 2ones Jornades d'estudi sobre el Ball de Bastons.El Ball de Bastons de Vilanova és composat per setze persones dividides en dues files de vuit que evolucionen amb la música d'uns grallers i tabal. El ball consta actualment de 9 balls o coreografies diferents: La Primera, La Segona, La Tercera, La Bolangera, La Boja, El Corrandillo i La Pavana, els set balls tradicionals que composen el ball de bastons “complert” i La Milana i El 4 de setembre, dos balls creats recentment a partir de músiques existents que pertanyen al Ball de Bastons, tot i que en te més que avui no es ballen. Uns balls en que predomina la força i la vistositat sobre la velocitat, característica aquesta dels Balls de Bastons del Garraf.El vestuari es el següent: camisa i pantaló blancs, faldilleta blava o vermella (segons la fila), mocador de pit virolat i mocador de cap florejat vermellós, espardenyes de betes blaves i vermelles, picarols als tormells(camalls) i naturalment els bastons d'uns 45 mm. de gruix a la part més ample.Actualment existeixen 4 colles diferents de Ball de Bastons a Vilanova: la colla gran, la colla jove, la colla de les noies i la de les dones totes elles inscrites a l'Agrupació de Balls Populars.

La historia de la meva vida

El 21 d'Octubre del 1992 , en Alicant (Valencia ) vaig neixer jo na Verónica . La meva mare en va tenir cuant ella tenia 25 anys . Cuant era petita era molt blanca , ulls marrons , tenia un poquet de cabells i era molt menuda .
Les meves primeres pases varen ser cuant tenia nou meses . I la meva primera paraula va ser MAMA quant tenia sis o set mesos .
Cuant vaig cumplir el meu primer any, en vaig tenir que anar a Mallorca que allà tenia familia .
Allà a Mallorca m'enrecort de que els reis amb varen dur una " NENUCO " , i que el rei Baltassar en va donar un peto .
També me enrecordo que cuant tenia 9 anys me varen hospitalitzar per mor de que no podia caminar , vaig pasar 1 mes sense caminar ni res vaig pasar un estiu molt aborrit , pero allà vaig coneixer a gent de la meva edat i me'l vaig pasar bé .
Vaig fer una festa cuant vaig fer 12 anys , va ser la meva pitjor festa que vaig pasar . La meva cosina Andrea es va tirar la coca cola en el meu vestit ... I vaig estar tot lo dia plorant i la festa es va celebrar sense jo .
El meu primer al·lot va ser un tenia 13 va ser molt bonica aquest temps pero la meva mare em va dir que no podia tenir perque encara era molt petita. En recordo que u vaix pasar malement .

En tercer de primaria va
ig repetir estaba molt trista pero amb el tems amb vaig contentar perque anava amb la meva cosina i vaig coneixer molta gent .
Ja erem en primer d'eso estaba molt nerviosa per el companys que me anaven i els professors , al final en va tocar a uns bons companys i vaig coneixer a molta gente al meu primer any i me va agredar molt .
En segon de l 'eso vaig reperit una altre pic per mor de no venir a classe , vaig suspendre amb 9 . Me varen propodar per fer
diversificasio a lo primer no estaba molt convencida pero al final en vaig decidir per fer-ho .
I ja veus estic aqui en diversificasio i
estic molt contenta de haver escoit venir aqui .

La meva mare s 'anomena Josefa i te 41 anys no te diré que molt duc molt bé ni res pero si que es la meva millor amiga que he pogut tenir , aunque a vegades no mos duim molt bé .
Tenc dos germans que sa nomenen Julia i Maria josé .
Julia té 18 anys , no li va agrdar estudiar molt i la meva va p
ensar que es millor fer feina a no fer res , ido se va anar a fer feina . Arà se esta treguent es carnet a valènci i ja el tè, la meva mare esta molt feliz .
Na Maria José té 17 anys i es una bona estudianta i es per que li vagi molt bé . Es una bona nina pero a vegades es molt caperuda.
El pare encara no el conec pero per sortir tenc el meu " padr
asto " que per jo es com si fos el pare , ha estat amb jo desde que tenia set anys , i mai mos a faltat res gracies a ell .

Aixó es tot de la meva vida crec que me deix aguan cosa ...
A si que estic molt feliz amb estar en diversificasio i haber conescut a na Cati , en Nofre i en Faust .

Aqui vos deix amb unes cuantes fotos de la meva familia :

La meva germa
i el meu pare
















El meu germa i
les seves amigues

















Andrea , Roser i Vero