La història de la meva vida

Tot va començar dia 3 d'Agost del 1993.

El meu germà tenia 3 anys i va despertar la meva mare a les 8:00h del matí per demenar-li el bibero,al moment que es va asseure al llit ja notà un avís. El mateix dia era canvi de lluna,i la meva padrina va cridar a la meva mare a veure si havia dormit bé,i li va contar el que li havia passat.
La meva padrina va arribar a casa meva per guardar al meu germà,i la meva mare i el meu pare van anar cap a l'hospital.

Quan van ser a l'hospital el meu pare va anar aparcar el cotxo i a arreglar els papers i mentres tant la meva mare va entrar.El meu pare quan va entrar a l'hospital la infermera el va coir per dur-lo al paritori,quan van ser dintre,jo ja havia sortit i no a ser a temps de veurem neixer.A les 10:50 la meva mare entrava a l'hospital i a les 11:00 jo ja havia nescut.

I aqui va començar la meva vida.

A n'aquesta fotografia estic als braços del dinosaure que el meu germà i el meu pare em van regalar.Que com podeu observar es bastant gran.

















Als 10 mesos ja vaix començar a caminar,sempre estava alegre,sempre tenia la rialla a la boca...(com es pot veure a la fotografia).









El meu primer viatge va ser a Menorca.




Quan tenia 2 anyets,vaig fer el meu primer viatge a Menorca.Allà va ser on en varen comprar la meva primera pepa grossa.No l'amollava per res.Com a bon record encara la tenc.





Els meus pares cada any anàven acampar a Lluc,i quan van tenir el meu germà és van aturar,quan el meu germà ja era grandet,van tenir-me a mi.I ja van haver d'esperar a que jo segues grandeta per poder-hi anar.Quan jo tenia 3 anyets i el meu germà 6 anys,van decidir començar-hi anar.I aixi va ser,als 3 anys vaig fer la meva primera acampada a Lluc.I com podeu observar a la foto molta por a fer-me mal no en tenia.










Als 4 anys va arribar la meva afició cap al Taekwondo,perque el meu germà i el meu cosi es van apuntar,i de tant de veure'ls em va fer ganes apuntar-me.Els meus pares en van apuntar,quan ja van haver passat 7 anys el meu germà i el meu cosi ho van aborrir,però jo vaig seguir.Quan jo tenia aprop dels 14 anys se me va ocorrer dexar-ho,i per no quedar sense fer esports em vaig apuntar a Natació.Al mitg any d'haver deixat el Taekwondo i d'haver-me apuntat a Natació em vaig adonar de que l'esport que duc dintre es el Taekwondo,no la Natació i vaig decidir abandonar la Natació i tornar a Taekwondo.I are ja fa 10 anys que vaix a Taekwondo.



La meva familia:




A n'aquesta foto som: el meu pare,la meva mare,el meu germà i jo.Va ser a una excursió que vam fer am els meus cosins,va ser un dia molt divertit.





















El meu germà i jo a la platja de Sa Calonia De Sant Pere,on la meva padrina i el meu padrí tenen una casa per a l'estiu.
Jo i el meu germà ens duim bastant bé,m'ajuda am tot.
Quan estic trista,desenimada...el que em fa riure i animar-me és ell.
És el millor germà que es pot tenir i el millor amic.

A les dues fotos era antes de fer la primera comunió.

Quan vaig haver Combregat verem anar de viatge a Disney (on tots els nins petits desitgen anar).Em va agradar molt,tan el meu pare com la meva mare van disfrutar,i jo i el meu germà mos o vam passar super bé.Serà un dels viatges que mai olvidaré.

El que me va faltar al meu bateix i a la meva primera comunió va ser no tenir al meu padrí (però no tenc en contre de l'home que està al seu lloc,tot al contrari estic encantada am ell,per fer-me sentir feliç al seu costat...).Jo no vaig arribar a coneixer al meu padrí,el meu padrí és va morir quan el meu pare tenia una vintena d'anys.M'agues agradat poder-lo tenir al meu costat i seguint-lo tenguent,però no a pogut ser,ni serà mai.

El meu pare i la meva padrina man contat moltes coses sobre ell,amb 15 anys que tenc i sense haver-lo vist mai,l'eñor molt.Man contat que tota la gent que el coneixia estava orgullosa d'ell,era molt bon home,tenia molt bon cor,i moltes coses bones més.

Fà 4 anys van haver d'operar a la meva padrina perque tenia un bony al coll,quan anava a l'hospital a vorer-la sempre pensava am el meu pedrí,perque la meva padrina sempre el tenia i té present i xerra molt d'ell.

Amb 15 anys que tenc are no se bé que és la vida però aixi com en vagui fent gran o anire sabent i coneixere experiències noves.
Lo més important de la meva vida és la familia (igual que totes les persones...).

I això és la meva vida fins are!

Balls populars

El Ball de Bastons .
El Ball de Bastons de Vilanova es molt antic.

La primera notícia escrita d'aquest ball la trobem en la crònica de la benedicció del temple parroquial de Sant Antoni Abad el 25 d'agost de 1771 :
"…Lo orde y forma, y disposició de la professó fou de la manera següent. primo diferents balls de bastons, de Santa Fe y altras…"
Això ja ens indica que al segle XVIII el Ball de Bastons era ja un ball normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps el Ball de Bastons ja era un ball "tradicional" tot i que parlem de més de dos-cents anys enrera.

A Vilanova, que sapiguem no es va estroncar pràcticament mai l'actuació d'aquest ball per la festa major, excepte en comptades ocasions com pot ésser el parèntesi obligat de la guerra civil. Després d'aquesta el 1941 el Ball de Bastons tornarà a sortir al carrer ininterrompudament fins la Festa major de 1972 en que sortirà per darrer cop la colla "vella".Passaran cinc anys de manca de colla local que serà substituïda per la vinguda de colles dels pobles de la comarca.

Fins l'any 1977, en que per Sant Joan surt per primer cop la colla actual, en el marc de les festes del barri del mateix nom.

Aquesta colla ha tingut una activitat incessant ençà de la recuperació del ball l'any 77 per un grup de joves.

De seguida es va crear un ball amb noies (possiblement el primer Ball de Bastons format per noies soles), desprès un de petits per assegurar una continuïtat; més tard 1979 la colla va ser fundadora, junt amb altres grups de la vila de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú i com a tal els seus membres van participar i participen en la recuperació i consolidació d'altres balls i de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú.

Des de aleshores la colla ha participat en diverses festes i manifestacions populars, a banda de les tradicionalment Vilanovines: Festa Major, Festa Major de La Geltrú i Processó de Sant Pere, com a mostra podem citar-ne algunes: Festes de la Mercè a Barcelona, Congrés de Cultura Catalana(1981), inauguració de Mini-Estadi de F.C. Barcelona (1982). Diverses vegades a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.Fora del Principat de Catalunya: Andorra i Vila Reial (País Valencià) i també a l'estranger: Merignac (Burdeus, França), Cuba: Matanzas i l'Havana en el marc de l'agermanament de Vilanova i la Geltrú amb la ciutat de Matanzas i jornades Catalunya-Cuba 1998. WinterbournDown (Anglaterra).

San Pedro de Gaillos (Segovia, Espanya). La colla va organitzar el 1984 La 9ª Trobada de Bastoners de Catalunya i les 2ones Jornades d'estudi sobre el Ball de Bastons.El Ball de Bastons de Vilanova és composat per setze persones dividides en dues files de vuit que evolucionen amb la música d'uns grallers i tabal. El ball consta actualment de 9 balls o coreografies diferents: La Primera, La Segona, La Tercera, La Bolangera, La Boja, El Corrandillo i La Pavana, els set balls tradicionals que composen el ball de bastons “complert” i La Milana i El 4 de setembre, dos balls creats recentment a partir de músiques existents que pertanyen al Ball de Bastons, tot i que en te més que avui no es ballen. Uns balls en que predomina la força i la vistositat sobre la velocitat, característica aquesta dels Balls de Bastons del Garraf.El vestuari es el següent: camisa i pantaló blancs, faldilleta blava o vermella (segons la fila), mocador de pit virolat i mocador de cap florejat vermellós, espardenyes de betes blaves i vermelles, picarols als tormells(camalls) i naturalment els bastons d'uns 45 mm. de gruix a la part més ample.Actualment existeixen 4 colles diferents de Ball de Bastons a Vilanova: la colla gran, la colla jove, la colla de les noies i la de les dones totes elles inscrites a l'Agrupació de Balls Populars.

La historia de la meva vida

El 21 d'Octubre del 1992 , en Alicant (Valencia ) vaig neixer jo na Verónica . La meva mare en va tenir cuant ella tenia 25 anys . Cuant era petita era molt blanca , ulls marrons , tenia un poquet de cabells i era molt menuda .
Les meves primeres pases varen ser cuant tenia nou meses . I la meva primera paraula va ser MAMA quant tenia sis o set mesos .

Cuant vaig cumplir el meu primer any, en vaig tenir que anar a Mallorca que allà tenia familia .

Allà a Mallorca m'enrecort de que els reis amb varen dur una " NENUCO " , i que el rei Baltassar en va donar un peto .
També me enrecordo que cuant tenia 9 anys me varen hospitalitzar per mor de que no podia caminar , vaig pasar 1 mes sense caminar ni res vaig pasar un estiu molt aborrit , pero allà vaig coneixer a gent de la meva edat i me'l vaig pasar bé .

Vaig fer una festa cuant vaig fer 12 anys , va ser la meva pitjor festa que vaig pasar . La meva cosina Andrea es va tirar la coca cola en el meu vestit ... I vaig estar tot lo dia plorant i la festa es va celebrar sense jo .

El meu primer al·lot va ser un tenia 13 va ser molt bonica aquest temps pero la meva mare em va dir que no podia tenir perque encara era molt petita. En recordo que u vaix pasar malement .

En tercer de primaria vaig repetir estaba molt trista pero amb el tems amb vaig contentar perque anava amb la meva cosina i vaig coneixer molta gent .
Ja erem en primer d'eso estaba molt nerviosa per el companys que me anaven i els professors , al final en va tocar a uns bons companys i vaig coneixer a molta gente al meu primer any i me va agredar molt .
En segon de l 'eso vaig reperit una altre pic per mor de no venir a classe , vaig suspendre amb 9 . Me varen propodar per fer diversificasio a lo primer no estaba molt convencida pero al final en vaig decidir per fer-ho .
I ja veus estic aqui en diversificasio i estic molt contenta de haver escoit venir aqui .

La meva mare s 'anomena Josefa i te 41 anys no te diré que molt duc molt bé ni res pero si que es la meva millor amiga que he pogut tenir , aunque a vegades no mos duim molt bé .
Tenc dos germans que sa nomenen Julia i Maria josé .
Julia té 18 anys , no li va agrdar estudiar molt i la meva va pensar que es millor fer feina a no fer res , ido se va anar a fer feina . Arà se esta treguent es carnet a valènci i ja el tè, la meva mare esta molt feliz .
Na Maria José té 17 anys i es una bona estudianta i es per que li vagi molt bé . Es una bona nina pero a vegades es molt caperuda.
El pare encara no el conec pero per sortir tenc el meu " padrasto " que per jo es com si fos el pare , ha estat amb jo desde que tenia set anys , i mai mos a faltat res gracies a ell .

Aixó es tot de la meva vida crec que me deix aguan cosa ...
A si que estic molt feliz amb estar en diversificasio i haber conescut a na Cati , en Nofre i en Faust .

Aqui vos deix amb unes cuantes fotos de la meva familia :

La meva germa
i el meu pare
















El meu germa i
les seves amigues

















Andrea , Roser i Vero

La historia de la meva vida .

Tot va comensar un 29 de juliol del 1992 .

Mu mare que nom Lourdes me va tenir amb 25 anys .

Vaix neixer i ja tenia dues germanes, una d'elles la mes gran nom Vanesa i cuant vaix neixer tenia 7 anys .
L'altre nom Andrea i tenia cuatre anys .

Diven que cuant vaix nexer pareixia una bolla i les fotos o demostren .

Jo vivia Alcudia on vaij comensar l'escola , record el primer dia d'escoleta que le ineguravem .

Als 4 anys va neixer el meu primer cavall , nomia Itaca .
Un dels meus millors cavalls. tenc a la memori el dia que va neixer perque era un vespre que no varem dormir per esperar que nesques , a les 4 del vespre n'esque vaij ser el primer en tocarlo i desde quell moment va ser meu .

Apart d'aquest he tengut cavals com : Charco , Piolin , Hercules , Afrodita , Cheroqui , Apache i un dels mes important Capritcho .

Als 5 anys un dia me vaij posar malalt tenia mal de pancha i cap metje sabia el que tenia , esperant i esperant no agontava mes i mu mare me va dur a l'hospita , tenia una apendicitis greu .Tenir apendicities era dolent me varen aver d'operar pero jo estava content perque totom em duia regals i em venia voure .

Amb 6 anys vaij viatjar a paris ( disney ) amb sa meva famili . Va ser un viatje inolvidable. Jo com cualsevol al.lot petit esperava trobarme tots els meus dibuexos animats preferits.

Un dels dies mes importants de la meva vida va ser quant va neixer es meu cosi petit . Nom Lorenzo

Tenguent vuit anys i me vaij canviar de poble per motius personals .

El primer dia d'escola a sa pobla va ser molt d'ur perque m'avia de adaptar a ses persones de aqui pero se me va fer mes facil cuant vaij coneixer tres amigues que venien amb jo a clase .M'ajudaren a coneixer l'escola i la gent de Sa pobla .
Una de les meves amigues era na maria Magdelena que tornam a anar a classe junts.
Jo ja anava escola a Sa Pobla i encara vivia alcudi i quant mu mare no podia durme me dua una prfofesora que curiosament erem casi veinats la meva tutora .

A l'escola varen anar 3 pics de viatje d'estudis dos a menorca i un a eivissa. Va ser divertot eren el primers viatjes fora famili.
Als 11 anys vaij fer sa comunio a l'ermita de crestaix .

A cinque vaij repetir de curs . I fina a primer d'eso que vaij tornar a repetir .
Record que el segon pic que vaij fer primer d'eso vaij anar amb na Marian a clase i fins ara , que ja son 3 anys . I esper que arribem als quatre .


Als dotze anys me vaij apuntar a futbol a llubi vaij comensar i no coneixia mes que un amic que tambe era de sa pobla pero rapidament me vaij adaptar i vaij comensar a jugar.
Fins ara juc alla i esper que duri molt de temps mes .

Amb 12 anys va neixer la meva cosina petita nom Xena .

Amb 14 anys vaij anar de viatje per la peninsula amb caravana quinze dies va ser una experienci nova avies de dormir a sa caravana i se te feia motl extrany pero tambe te el seu encant perque mai hi havia estat i aixi podies dormir ont volguesis .

Amb quintze anys vaij tornar a repetir el viatje amb carabana pero per la banda del nord d'Espanya. Tambe un dels viatjes mes inolvidables .

I ara mab 16 anys he comensat diversifiació una oportunitat per poder treuretme el titol de l'ESO .

Aixo es tot fins ara .

LA HISTOTRIA DE LA MEVA VIDA

Vaig neixar dia 5/05/1993 a sa pobla. Al cap de un temps emb varen batejar amb el nom del meu padri juan i perque el meu pare no tenia germans vare fer el germa de mumare padri jove i la germane de mumare padrina jove. Quan vaig comensar a caminar i a xerrar no se com ja me agradaven ses motos i el meu pare i la meva mare men varen comprar una mota de bateria ,el problema era que me le varen comprar de color rosa pero jo ja era feliç.Després quan tenia 2 anys per els reis mags el meu padri jove amb va regalar un mecano de aquets que tenen moltes peses,pens iclaus pe costruir coses .La meva padrina jove amb va regalar un futbolin i la meva padrina amb va regalar un radio caset amb sintes de els pitufos.

Als dos anys i mig va neixar sa meva germna quan la meva germna tenia 5 mesos un dia se va posar a plorar ijo me pensave que tenia gana i amb bona intencio li vaig donar pa i sobresade.

Els tres anys em varen posar a l´escole Nostre Senyore De Vialfas.El meu primer dia me vaix posar a plorar perque ma sentie tot solet,pero escap dun temps vaix coneixer el meus emics em els que vaix esteblir una gran relació.

aixo es cuan va neixar la meva germana.

Aixo era el meu 2 aniversari.

Quan tenia 6 es meu padri jove em va regala un a mini moto.Are encare la tenc aixo va ser el meu millor regal que amb varen fer

I tambe vaig tenir un vespino trucat i en care el tenc. Era del meu padri.

Vaig acabar la primaria a la biel fas amb bones notes. Despres vaig comensar secundaria i varen comensar els problemes. A primer no me va anar gairebe pero vaig pasar a segon, i a segon vaig repatir per culpa de les pendens de primer i alguna de segon. A segon vaig tenir mala sort, tant amb els estudis, com fora de l'intitut. despres me varen comnprar la moto. i vaig tenir tanta mala sort que el cab de una semane vaig caure. despres amb el temp le anade dexant guapa, i la vaig" trucar "perca la gent se anreien perque tos els meus companys de primari tenian una de carratera i jo una escooter , i are jo men ric de tos perque les faig sa retxe.I amb eltems e anat apenguent moltes cose sobre mecanica i tunig.

Ja se que som un poc pesat amb ses motos pero son la meva vida i tanbe ses tias i com diu en faus (las chatis) I dirves ke estic super content de estar en diversificasio.Ja se que no mes fors al maximpero intentere esforsema mes.

La història de la meva vida

Jo vaig neixèr en el any 10/04/1993 , vaig neixèr en el Marroc quan era jo el darrmeuser dels germans.El cap d´una semana noltres els musulmans sempre feim una festa que se diu "sboo".que això se tratava de matar un me amb el meu nom com per exemple jo Hassan. El meu pare no era el marroc quan vaig neixèr ell estava a França que nosaltres encara no habiem vengut a España. Jo vivia en un camp que era devora la carretera que encara hi tenc familia allà .Quan viviem el camp nosaltres teniem un parell de mens i unes dues vaques i m´encantaven les vaques cuidar-les .Lo que més m´agradava quan era petit es jugar a fútbol i jugar amb la bicicleta.Quan ja tenia casi els 7 anys vaig venir cap España que tenia moltissima de il·lusió veure com era España,vaig venir en any 1999.Quan ja era aquí no podía sortir a de fora perque tenia por,el cap d´un parell de dies ja comensava a sortir tot sol o amb el meu germà fins que anava acustumantme i que ara m´agrada molt España.Vaig començar l´escola el 3 de primària que encara no m´agradava anar a l´escola .

Cada any o dos me anava de vacacions al Marroc i que m´encantava també anar de vacacions ,sempre me deia el meu germà com que tu ets el darrer de tots nosaltres sempre has de ser tu el que va de viatge, sempre estàva aixi .Jo també quan era petit un he anat de viatge a Holanda es que estava tan emocionat de anari quan ja era alla vaig passar unes vacacions impresionants sempre allà jugant en s´ha neu i sortint cada nit ,i vaig anar a veure la meva família que allà tenia molta de família i que estaven molts contents de hi vagi a veure-los.Vaig anar en les vacacions de nadal i que ara encara men record quan varen celebrar el any nou es era una pasada vaig estar uns 20 dias i despres vaig tornar estava molt trist quan vaig arribar aqui.Varem anar jo el meu germà i els meus germans.

Jo a la escola m´enava bé sempre aprobava i sempre els professors estaven encantats de jo.sempre m´agradava jugar a futbol i cada dos dies o tres anava amb els meus amics a jugar al polisportiu,també magradava sortir els dissabtes i diumenges.Quan ja era un poquet més gran ja tenia la meva vida més ordenada perque quan era petit era un dessatre en ses coses fins i tot a vegades mu mare me castigava per ser desordenat.

Quan ja acabava de fer size i que m'ha tenia que anar a l' institut tenia molta de por perque ja hi estava acostumat a una escola on eh començat i que feia anys que estava allà,però no era així perque quan ja he començat a fer 1 d´eso estava content de fer -ho perque havia més gent més amics i etc...Quan ja havia acostumat anar a aquella institut nos varen cambiar en aquesta institut on soc ara que vaig fer allà segon d´eso i ara que faig tercer diversificació i que ara m´encanta fer-lo ademes de que m´agradi fer-lo ma va bé ara ma van bé les notes.També tenc un bon tutor i uns bons professors. Lo que tenc pensat per fer quan sigui gran es gestio administrativai esper que ma vagi tot bé i que tengui un bon futur

La meva bici preferida quan era petit

La història de la meva vida

Ma contat mumare que quan estava embrassada de jo , es dia que estava apunt de tenir a jo (20-12-1993) no havia ningu a casa per ajudar-la i que domes havia una cosina meva i la va ajudar a tenir -me , aquell dia mumare estava molt malalta i estava meretjada i la meva cosina ma contat que no havia ningú a casa que domes havia ella tota sola i mumare (meretjada), ma dit que he nascuda amb cabells i molts negres i que pesava 2 quilos .Amb una semana me varen fer una festa molt gran ;per al meu nom (fatiha), varen matar 2 mens i la meva predina i el meu pradi varen decidir posare-me de nom (fatiha), tots els meus germans estaven molts contents , perque era sa primera nina per a mumare.Quan tenia 1 any i 5 mesos el meu germa mallouk me ensenyava a caminar amb una semana he començat a caminar amb 5 mesos mes ja començava a xerrar (rifia).La meva primera paraula quan començava a xerrar era(yema)que significa mama.

2anys : jo no men record de res pero la meva mama ma contat mumare que era super bona allota i que feia molta bonda .Ma dit que viviem a una casa anes camp allà teniem vaques (del meu pradi), mens , gallines .El meu germa mallouk tenia (10) mens que eren seus i els a cuidava i jo anava amb ell a vegades i me dua damunt el seu coll i anavem a cuidar mens i me deia (ves alerta que ara vendra un guineu ) i jo plorava perque tenia por . Amb un mes mumare va tenir la meva germana i jo aquell dia men record ,que estava molt contenta perque jo no tenia germanes i estava molt contenta de tenir una germana , amb una semana també li varem fer una festa i els meus predins varen decidir posar-li de nom (hanane).

3anys: aquest dia sa va casar la meva cosina i aquest dia jo estava molt contenta i que jugava amb les meves amigues i mos hem passat guai aquell dia . Amb una semana mes va arribar mumpare i el meu tio .El meu tio ma va dur una bicicleta , aquell dia estava molt contenta , i mumpare me va dur un munter de coses . Amb una semana la meva mare i lameva germana i el meu pare varem anar a sahara (ifren)i alla varem estar dues semanes , varem visitar el bosc de ifren , alla mos hem passat molt bé .Amb 2 mesos s'hen va tornar mumpare a holanda i jo men record que estava molt triste .


4anys: aquell dia men record de la vaca del meu pradi que va tenir un fill i el meu pradi me la regalada i jo ana aquesta vaca li he posat de (mum) i la cuidava molt i la dua a passejar , a menjar herba .Jo i la meva germana mos berellavem per la vaca a vegades .Quan tenia 5 anys man dit la meva familia que era molt bona al·lota , ma contat el meu germa que tenia els cabells molts negres i llargs , tenia els ulls marrons i que era primeta i alta .El meu germa gran tenia un cavall i un dia vaig pujar amb ell damunt el cavall i varem anar al llac i varem arribar i me diu el meu germa vols que ten senyi a nedar (i jo li dic no ,no)perque tenia por , despres mos varem tornar a casa i hem trobat la meva tia a canostra .La meva tia fa 1 any que no le vista i aquell dia estava molt contenta de veure-la .Amb un mes va arribar mumpare de mallorca i ma dit d'aqui una semana monenam a Mallorca.



6anys: amb una semana mes mos varem partir que era dia (8/03/2001)varem partir de melilla fins a malaga i de malaga fins a palma .Quan vaig arribar a sa pobla estava molt contenta de cambiar de poble , amb una semana he fet una volta a mumpare per la plaça i mumpare me deia tas de recordar del carrer perque no te perdis , i jo no ,e atrevia a sortir tota sola .Amb un mes vaig començar escola a sa nostra senyora de vialfas , me varen posar a 3 de primari .El primer dia que he començat , domes mirava perque no savia dir ni hola .La meva tutora men record que sa nomia Antonia , amb un mes he començat suport amb una mestra que se nom antonia i poc a poc ma anat ensenyant escriure i parlar el mallorqui, havia una marroquina que sa nomia Sofia i avegades feia de traductora , perque no savia xerrar .Quan tenia 9 anys anava a 4 de primari , teniem a na marita pons , quan ja savia el mallorqui ja començava a fer examens i a provava .Men record d'una excursió que varem fer a aquaciti i aquell men record que mos varem passar guai.Els meus companys han començat a 1er eso i jo era de viatge a veure la meva famila , quan vaig tornar , vaig començar a1 er esoe , men record de la meva tutora que se nom lourdes i que era bona mestra , jo me posava a estudiar molt i treia bones notes , a final de curs vaig aprovar tot i he passat a 2 eso .A 2 eso e tenia na Maria Darder i ma anava molt be pero al final de curs i suspes una que era (processos de mates ), pero amb l'estiu me vaig a posar a estudiar i le aprovada , amb l'estiu mos pesavem guai amb les meves amigues de pa i mel ,i els cavespres estudiava .A 3 eso tenia anen Pere Artigues i era un bon tutor , varem decidir millor fer 3 de diversificació per que me vagi millor s'estudi.Amb l'estiu vaig anar a la playa de alcudia i varem passar guai.

Aquest es el meu cosi se nom Mohamed i ha nascut a Holanda .Aquesta fota la va fer quan hem anat a sahara (ifren) .

Aquest es el meu germa Mallouk
i s'altre es el meu cosi Mohamed.

La història de la meva vida

La història de la meva vida!

Ma mare estava cridant com una boja,jo no volia sortir d'aquella panxota.Quan a la fi vaig sortir , ma mare ja cansada de cridar em va somriure i em va fer un petó , vaig pesar 3 kg i 800 grams. Eren les tres de la matinada del dia dotze d'agost de 1993 . Al cap de cinc dies vaig sortir de l'hospital amb ma mare, vàrem anar a casa.La meva vida era menjar i dormir!Vaja alegría de nina , no ?

Cada vegada et poses mes gran , comences a parlar,a caminar...No recordo molt bé quan vax dir "papa" i "mama" , del que si que me'n recordo es que vaig dir primer Papaaaaa!

No contaré massa el que passava quan tenia de 1 a 7 anyets perque no men record molt!Però si que me'n record de quan tenia vuit anys , perque es un dels anys que em va marcar, ara explicaré perqué.La qüestió es que em queia el pel però no sabiem el perquè , vàrem anar al metge i em varem mandar a la dermatòloga , em feien proves i varen saber a la fi que eren dels nèrvis.Em varen tenir que tallar el pel curtíssim perque se me queia a roals,em varen manar una pastilles , cortisona.No hi havía dia que no anés a escola sense el meu barret,per si se'n reien de mi.Un dia que la meva germana em va acompanyar a l'escola i no portava el barret no volia entrar a classe per si se'n reien de mi,el cas es que no se'n varen riure , molt pitjor al sortir de l'escola em perseguien els nins perque volien saber perque duia un barret,jo no els hi volia dir perquè ja em suposava massa el fet de haver-lo de dur i no ser una nina com les altres que duien el pel llarg i lluent.Fins que vax trobar a la meva tieta i em varen deixar en pau.Amb la cortisona que prenia una dosi cada dia m' aixecava ambrienta i no em bebia un tassó de llet com lo més normal no, sinó que em menjava un entrepà de mitja barra de pà!Ara envers de no tenir pel em sobra ,estic tan contenta a la vegada de que hagi crescut amb força! Crec que aquest mateix problema m'ha ajusat a afrontar-me als problemes d'ara que són realment insignificants.

(Seguesc resumint la meva vida)

Sempre he viscut al carrer Rosari nº81 , fins als dotze anys que em varem traslladar a carrer Marjals nº 3.La veritat es que anyor els 12 anys que vax estar en aquell pis però també es veritat que aquest en el que estic actualment té més avantages , te ascensor , una gran terrassa i és més gran!

Ara, xerraré una mica de la meva família:els meus germans(MªRosa,Ana Belén,Antonio,Melissa) puc dir que són persones realment especials i no ho dic perque siguin ells , sobretot la major(Maria Rosa) de ella podem prendre exemple per el simple fet que ella cuidava de tots els germans ,feia neta la casa ,cuinava també i tot això perquè ma mare tenia que fer feina i no podia tenir cura de noltros a la vegada.L'Ana també és una persona responsable ,que sap afrontar els problemes com li vénen i no es de les que agafa el camí fàcil, és una persona agradable i també li encanta emprenyar-me!

De na Melissa es pot dir que es una caparruda perquè va seguir el camí de ma mare, va començar a tenir una relació formal als catorze anys , als disset va tenir el seu primer fill,n'Ismael.Als 21 anys es va casar , i va tenir el segon fill en els 22, en Leo, tan jove i amb marit i 2 fills!Den Toni no sé molt bé que dir perquè tenc moltes paraules per ell , per exemple que es molt bona persona (no ho dic perque sigui el meu germà).

Dels meus pares no contaré un testament!Ma mare és una persona explèndida,donaria la vida per ella i no ho dic per complir ni res simplement perquè és una de la persones més importants de la meva vida i l'estim moltíssim , si és vera que discutesc molt amb ella com totes les filles amb les seves mares!Del meu pare no contraré molt , la veritat es que em faig més amb ma mare però és clar que els estim per igual a tots dos!

La meva vida ara mateix no és gaire interesant , però es pot dir que duc una vida de lo més normal del món , això si tenc una tremenda sort de tenir les amigues que tenc ,i sobretot la meva cosina , sempre hem estat juntes i tots els moments que he passat amb ella són inolvidables.De na Roser ,realment tenc molt que dir d'ella , no fa gaire que ens conéixem , un any o cualque cosa així , però els apròximadament 400 dies que he passat amb ella han estat realment de lo més bonic.Na Maria , que he de dir d'aquest cap buit?Que si, tenc moolt de roces amb ella però també he tengut moments dels més preciosos...Si , no són moltes amigues les que tengui peò en preferec poques i bones que dic , de lo millor!

Ara mateix tenc quinze anys i no sé ni jo ni ningú de la meva edat res de la vida!I ens queda molt per disfrutar i per aprendre.

Em presento , jo sóc n'Andrea Gómez Muñoz , vaig néixer el dia 12-08-1993.Es pot dir que sóc una persona extrovertida , amable , amb caràcter , humor , i també sóc una vaga !!!

"La vida és un regal!"